Sopar d'amics

Hem sortit del camp de futbol abans que s'acabés el partit, quan l'Arenys perdia per 0 a 3, perquè estàvem convidats a sopar a casa d'uns bons amics i ja era tard.
He volgut anar a veure com havia quedat el camp amb la gespa artificial. És evident que no té color, o millor seria dir que ara té color. M'ha semblat un canvi espectacular, tot i que espero els comentaris dels entesos.
El sopar amb els amics i el sobretaula ha estat, com sempre, molt interessant. Són una parella molt agradable, intel·ligents i treballadors incansables. L'edat de la jubilació ja fa temps que els va arribar, però la seva activitat és tan o més intensa.
La conversa és ben variada, però amb un nexe comú: el fer-nos preguntes i buscar respostes per millorar l'entorn, la vida...
Després d'una setmana força intensa, et ve de gust poder compartir unes hores amb uns amics amb qui t'hi trobes bé, de qui aprens i que t'ajuden a reflexionar.
La vida ha de ser això: aprendre a compartir, aprendre a donar i rebre. La vida sense els amics no tindria el mateix sentit. Això ho hem experimentat tots, o quasi tots. Ajudem a aquells que no ho han pogut experimentar i es troben fora de joc.