La riquesa cultural fa que un bon dia a algú se li acudeixi dur a terme una activitat, i que esdevingui ben aviat una tradició. A més, quan parlem de tradicions, ens imaginem què sap què, i de fet es tracta, normalment, de fets o activitats prou normals, però que tenen un sentit per a la gent que ho practica, ho viu o ho presencia.
No us parlaré de la història de les passejades nocturnes dels gegants d'Arenys, perquè en aquests moments ho desconec. Això ens ho sabria dir bé en Xavi Salbanyà, ànima durant molt temps de la colla gegantera de la nostra vila. Només puc parlar de la meva participació i assistència al llarg dels anys. Perquè, tot sigui dit de passada, els arenyencs a l'estiu ens reservem els dies de Sant Zenon i els de Sant Roc, per trobar-nos a Arenys; les vacances a fora les intercalem o les deixem per al final d'estiu.
La passejada nocturna aconsegueix reunir bona part de la població, i ens convida a recórrer carrers de la vila que potser no acostumem a visitar. És allò de redescobrir contrades de la nostra vila, on n'hi ha de ben formoses. A més, els trajectes acostumen a ser sorpresa i canviants d'un any a l'altre, i a més s'aprofita per passar per llocs que els gegants no fan en les seves rutes diürnes.
No sé on anirem enguany, però m'agradaria que poc a poc anéssim eixamplant el territori visitat, perquè no quedi reduït al casc antic. Veure passar els gegants per davant de casa t'agrada, i m'imagino que hi ha menuts i també gent gran, que els faria gràcia poder-los veure des del seu pis del carrer Vallgorguina o el carrer Doedes.
Les tradicions d'Arenys necessiten incorporar amics i seguidors de tots els racons de la vila, perquè és la manera de sentir-te més implicat amb la resta de la població i amb la mateixa vila, la qual cosa esdevé una clau per a la convivència i la cohesió social.
No us parlaré de la història de les passejades nocturnes dels gegants d'Arenys, perquè en aquests moments ho desconec. Això ens ho sabria dir bé en Xavi Salbanyà, ànima durant molt temps de la colla gegantera de la nostra vila. Només puc parlar de la meva participació i assistència al llarg dels anys. Perquè, tot sigui dit de passada, els arenyencs a l'estiu ens reservem els dies de Sant Zenon i els de Sant Roc, per trobar-nos a Arenys; les vacances a fora les intercalem o les deixem per al final d'estiu.
La passejada nocturna aconsegueix reunir bona part de la població, i ens convida a recórrer carrers de la vila que potser no acostumem a visitar. És allò de redescobrir contrades de la nostra vila, on n'hi ha de ben formoses. A més, els trajectes acostumen a ser sorpresa i canviants d'un any a l'altre, i a més s'aprofita per passar per llocs que els gegants no fan en les seves rutes diürnes.
No sé on anirem enguany, però m'agradaria que poc a poc anéssim eixamplant el territori visitat, perquè no quedi reduït al casc antic. Veure passar els gegants per davant de casa t'agrada, i m'imagino que hi ha menuts i també gent gran, que els faria gràcia poder-los veure des del seu pis del carrer Vallgorguina o el carrer Doedes.
Les tradicions d'Arenys necessiten incorporar amics i seguidors de tots els racons de la vila, perquè és la manera de sentir-te més implicat amb la resta de la població i amb la mateixa vila, la qual cosa esdevé una clau per a la convivència i la cohesió social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada