La reforma que no arriba

Es torna a sentir a parlar de reformar la Constitució, però a molta gent li fa por. És cert que no va ser fàcil i que no es pot anar modificant així com així, amb el risc d'anar enrere, sobretot veient com està el món de l'Espanya profunda. L'equiparació de la dona i l'home en la succeció a la corona és una bona causa per a uns quants, de ben segur lluny de l'òrbita republicana. Per altres, seria un bon pretext per poder abraçar postulats estatutaris que ratllen la inconstitucionalitat, però n'hi hauria molts d'altres que ho aprofitarien per reduir encara més les diferències nacionals dins d'un Estat, no ben acceptat per alguns.
Tot això fa que quan es parla de modificar la Constitució, fins i tot els que més pegues hi troben, es malfiïn de les conseqüències que pugui tenir.
La sort que tinc és que ningú m'ho demanarà, però si us ho demanessin a vosaltres què diríeu que s'ha de fer?
La pregunta que em faig és quin serà el posicionament dels diferents partits polítics catalans? Tindran suficient autonomia per defensar els propis criteris? S'utilitzarà per negociar entre els partits? No crec que s'arribi a proposar gaires canvis, perquè ni el PP ni el PSOE estan massa en condicions de posar-se d'acord, i encara menys en temes territorials i de competència autonòmica. Estem condemnats a conviure amb la incertesa i les reivindicacions, però, tal com deia ahir, convé no perdre el nord ni quedar-nos en pures rebecaries.