Si una cosa em molesta de la convivència humana, és la falsedat, i en política acostuma a passar sovint.
Acabat d'arribar de vuits dies per desconnectar, m'he trobat amb unes declaracions d'un polític local, o millor dit, d'una persona que ha exercit un càrrec públic, i m'he trobat amb una sèrie d'inexactituds, per no dir tergiversació dels fets.
La competitivitat en política és dura, sobretot per a qui ho juga tot a una sola carta, però fora bo ser-ne conscient i acceptar les regles del joc, que vol dir acceptar els propis errors, i no estar contínuament carregant les culpes als altres. El temps ho acaba col.locant tot al seu lloc, però sovint es triga massa i hi ha actuacions que esdevenen irreversibles.
Serà prudent aprendre dels errors dels altres per no caure-hi, per evitar que passi allò de la biga al propi ull. Mirar-ho en perspectiva també és important, com també ho és pensar-se dues vegades les coses abans d'obrir la boca, a no ser que es vulgui, conscientment, viure en campanya política permanentment.
Acabat d'arribar de vuits dies per desconnectar, m'he trobat amb unes declaracions d'un polític local, o millor dit, d'una persona que ha exercit un càrrec públic, i m'he trobat amb una sèrie d'inexactituds, per no dir tergiversació dels fets.
La competitivitat en política és dura, sobretot per a qui ho juga tot a una sola carta, però fora bo ser-ne conscient i acceptar les regles del joc, que vol dir acceptar els propis errors, i no estar contínuament carregant les culpes als altres. El temps ho acaba col.locant tot al seu lloc, però sovint es triga massa i hi ha actuacions que esdevenen irreversibles.
Serà prudent aprendre dels errors dels altres per no caure-hi, per evitar que passi allò de la biga al propi ull. Mirar-ho en perspectiva també és important, com també ho és pensar-se dues vegades les coses abans d'obrir la boca, a no ser que es vulgui, conscientment, viure en campanya política permanentment.
Hola Xavier.
ResponEliminaNo facis mala sang. Jo ja estic acostumat i vaig quedar fastiguejat de jugar a aquest joc del qual vaig preferir sortir-ne ràpid.
La mentida i la confusió formen part d'aquest personatge i fins i tot en el sí de la seva pròpia gent.
Per començar no sap ni sumar, i mira que és economista! El VIA no li van sobrar 23 vots sinó 25, ERC no va quedar a 49 vots de perdre el seu regidor sino a 42 (18 vots per sobre del 5%), lloc que ocupava el següent de la llista de CIU, a 23 vots del 5% mínim exigit per a entrar.
Com pot ara acusar a l'alcalde de tránsfuga i alhora intentar pactar amb el PSC govern d'unitat si durant la campanya deia que no pactarien amb trànsfugues? Això només té un nom; DEMAGÒGIA !!!
Jo no entenia el perquè en Vinyes va marxar de CiU, però ara entenc que va ser pel mateix MAL que ho vaig fer jo.
Però tranquil. De la mateixa manera que el mes de novembre del 75 va ser important per Espanya, el 27 de maig del 2007 ho ha estat per Arenys, posant a cadascú al lloc que li pertoca.
Els autoritarismes mai són bons i això ho ha sabut veure la ciutadania.
Ara només manca que el temps ho remati.
Lluís Blanchar