“El delegado del Gobierno asegura que nombró a su subdelegado sin conocerlo”. Amb aquestes paraules La Vanguardia titulava la notícia sobre el cas Eduard Planells, fins fa poc subdelegat del Govern espanyol, a Barcelona.
No entraré a opinar si Rangel ha de dimitir o no ho ha de fer, perquè és un joc molt perillós, ja que tothom sol opinar en funció dels seus interessos. Considero que els polítics, al nostre país, assumeixen poques responsabilitats que els portin a dimitir, però això no vol dir que a cada pa amb tomàquet s’hagi de dimitir.
El que em preocupa més és el fet que a l’Eduard Planells se’l nomenés subdelegat sense que el delegat el conegués. No em serveix que em digui que “el seu perfil encaixava”, penso que en càrrecs de responsabilitat, en els altres també, però en càrrecs de cert poder decisori, és molt important col·locar-hi persones professionalment idònies, però que al mateix temps tenen un fer i una manera de ser, que et doni confiança, i tinguis certa garantia de poder-hi treballar.
No estem parlant de funcionaris o contractats laborals a l’administració, que hi són per mèrits i no per lliure designació, sinó que el càrrec de subdelegat és un càrrec de confiança, un càrrec polític, encara que Rangel li vulgui donar un caràcter merament tècnic i funcionarial.
No es tracta ara de carregar el mort a Joan Rangel, sinó d’aprofitar l’avinentesa per fer un toc d’atenció, que pugui evitar nous casos d’innocència política o irresponsabilitat (que cadascú ho jutgi al seu criteri). Fets com aquests no beneficia gens a la societat, perquè alimenta els tòpics sobre la classe política, que es converteixen en una raó fàcil per criticar, sense emmirallar-se.
No entraré a opinar si Rangel ha de dimitir o no ho ha de fer, perquè és un joc molt perillós, ja que tothom sol opinar en funció dels seus interessos. Considero que els polítics, al nostre país, assumeixen poques responsabilitats que els portin a dimitir, però això no vol dir que a cada pa amb tomàquet s’hagi de dimitir.
El que em preocupa més és el fet que a l’Eduard Planells se’l nomenés subdelegat sense que el delegat el conegués. No em serveix que em digui que “el seu perfil encaixava”, penso que en càrrecs de responsabilitat, en els altres també, però en càrrecs de cert poder decisori, és molt important col·locar-hi persones professionalment idònies, però que al mateix temps tenen un fer i una manera de ser, que et doni confiança, i tinguis certa garantia de poder-hi treballar.
No estem parlant de funcionaris o contractats laborals a l’administració, que hi són per mèrits i no per lliure designació, sinó que el càrrec de subdelegat és un càrrec de confiança, un càrrec polític, encara que Rangel li vulgui donar un caràcter merament tècnic i funcionarial.
No es tracta ara de carregar el mort a Joan Rangel, sinó d’aprofitar l’avinentesa per fer un toc d’atenció, que pugui evitar nous casos d’innocència política o irresponsabilitat (que cadascú ho jutgi al seu criteri). Fets com aquests no beneficia gens a la societat, perquè alimenta els tòpics sobre la classe política, que es converteixen en una raó fàcil per criticar, sense emmirallar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada