Avui he pogut dedicar bona part de la tarda a llegir el diari, un fet que havia començat a ser inusual, i em preocupava, ja que no es pot viure sense conèixer l'actualitat, com a mínim a mi em passa.
Entre altres notícies m'he entretingut en la informació sobre el segrest de la revista "El Jueves", degut a la seva portada, amb caricatures dels prínceps damunt el llit. Haig de dir que no he estat mai un lector de la revista, però ara fa ja molt temps, quan les notícies les havies de buscar allà on fos, per assabentar-te de què estava passant, i tenies ganes d'esbafar-te una mica, la revista era un bon motiu.
He vist la reproducció de la portada que n'han tret els diaris i també a Internet, i us haig de dir que no és del meu gust. No ho és perquè es tracti dels prínceps, sinó pel mal gust, al meu entendre, fossin quines fossin les persones eludides, o fins i tot que no es referissin a ningú. No hi veig la gràcia de treure-ho a primera plana.
Entenc, a més, que hi hagi gent molesta perquè els prínceps representin per a ells un símbol en què creuen, i és natural que no estiguin d'acord amb aquesta portada. No es tracta de parlar si republicans o monàrquics, sinó d'entendre fins on es pot arribar en la picaresca i la burla.
Sempre defensaré la crítica i sàtires de la funció pública, però mai de la privada, on tothom, des del Rei fins al més humil personatge, ha de ser respectat en la seva intimitat.
L'altre tema a discutir és el segrest de la revista. Els que tenim una edat, recordem segrestos de revistes, però a Catalunya ja ens havíem oblidat de la seva existència. Determinar si calia aquesta acció o no, resulta prou complicat. Una cosa és condemnar una actitud determinada, i l'altra és impedir la llibertat d'expressió. En democràcia tenim prou mecanismes per jutjar actuacions que puguin ser condemnables, i és per això que no cal utilitzar aquesta formula predemocràtica.
Entre altres notícies m'he entretingut en la informació sobre el segrest de la revista "El Jueves", degut a la seva portada, amb caricatures dels prínceps damunt el llit. Haig de dir que no he estat mai un lector de la revista, però ara fa ja molt temps, quan les notícies les havies de buscar allà on fos, per assabentar-te de què estava passant, i tenies ganes d'esbafar-te una mica, la revista era un bon motiu.
He vist la reproducció de la portada que n'han tret els diaris i també a Internet, i us haig de dir que no és del meu gust. No ho és perquè es tracti dels prínceps, sinó pel mal gust, al meu entendre, fossin quines fossin les persones eludides, o fins i tot que no es referissin a ningú. No hi veig la gràcia de treure-ho a primera plana.
Entenc, a més, que hi hagi gent molesta perquè els prínceps representin per a ells un símbol en què creuen, i és natural que no estiguin d'acord amb aquesta portada. No es tracta de parlar si republicans o monàrquics, sinó d'entendre fins on es pot arribar en la picaresca i la burla.
Sempre defensaré la crítica i sàtires de la funció pública, però mai de la privada, on tothom, des del Rei fins al més humil personatge, ha de ser respectat en la seva intimitat.
L'altre tema a discutir és el segrest de la revista. Els que tenim una edat, recordem segrestos de revistes, però a Catalunya ja ens havíem oblidat de la seva existència. Determinar si calia aquesta acció o no, resulta prou complicat. Una cosa és condemnar una actitud determinada, i l'altra és impedir la llibertat d'expressió. En democràcia tenim prou mecanismes per jutjar actuacions que puguin ser condemnables, i és per això que no cal utilitzar aquesta formula predemocràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada