Ahir dissabte en Lluís Danés ens va obsequiar amb un magnífic espectacle de llum i so a la façana de Can Juncosa, l’actual equipament de la Biblioteca d’Arenys. “El meravellós llibre de les paraules viscudes” ens va recordar uns quants fets rellevants de la nostra història.
Ens vàrem aplegar al Rial de Sa Clavella, per gaudir d’una nova creació d’en Lluís, pensada i preparada per aquesta ocasió. La veu de la Biblioteca ens va recordar tot allò que ens ha passat i que guarda a la seva memòria.
En veu baixa comentàvem que esdeveniments com aquest són els que fixem en la nostra memòria i que serveixen de referent d’uns moments i unes persones de la història
de la nostra vila.
He il·lustrat aquest escrit amb un parell de fotografies de l’arenyauta Fernando, però en podeu veure moltes més al seu web.
Després vàrem assistir a un sopar al Calisay, amenitzat (?) per un quartet instrumental, que resultava més una remor de fons que no pas un element musical. Haig de dir que no m’ha agradat mai la música de fons, tocada o cantada en directe, mentre el suposat públic està menjant i parlant. Ho considero, per una banda, una falta de respecte vers els músics, però per l’altra, un menysteniment de l’art de la música per part dels mateixos músics. I no parlo de la qualitat del seu so, per no espatllar aquest escrit que el que pretén és felicitar els responsables dels actes commemoratius dels cinquanta anys de la nostra Biblioteca.
La Mercè Cussó, emocionada, anava acomiadant els assistents, tocades la una de la matinada. Haig de dir que els amics amb qui vàrem compartir taula, ens van facilitar que la vetllada fos molt agradable. Arenys ha sabut agrair l’esforç dels professionals de la Biblioteca i totes les persones, també els usuaris, que ho han fet possible. Gràcies.
Ens vàrem aplegar al Rial de Sa Clavella, per gaudir d’una nova creació d’en Lluís, pensada i preparada per aquesta ocasió. La veu de la Biblioteca ens va recordar tot allò que ens ha passat i que guarda a la seva memòria.
En veu baixa comentàvem que esdeveniments com aquest són els que fixem en la nostra memòria i que serveixen de referent d’uns moments i unes persones de la història
de la nostra vila.He il·lustrat aquest escrit amb un parell de fotografies de l’arenyauta Fernando, però en podeu veure moltes més al seu web.
Després vàrem assistir a un sopar al Calisay, amenitzat (?) per un quartet instrumental, que resultava més una remor de fons que no pas un element musical. Haig de dir que no m’ha agradat mai la música de fons, tocada o cantada en directe, mentre el suposat públic està menjant i parlant. Ho considero, per una banda, una falta de respecte vers els músics, però per l’altra, un menysteniment de l’art de la música per part dels mateixos músics. I no parlo de la qualitat del seu so, per no espatllar aquest escrit que el que pretén és felicitar els responsables dels actes commemoratius dels cinquanta anys de la nostra Biblioteca.
La Mercè Cussó, emocionada, anava acomiadant els assistents, tocades la una de la matinada. Haig de dir que els amics amb qui vàrem compartir taula, ens van facilitar que la vetllada fos molt agradable. Arenys ha sabut agrair l’esforç dels professionals de la Biblioteca i totes les persones, també els usuaris, que ho han fet possible. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada