Estimat Martí

Com és tradició, a la diada de Sant Joan, avui hem dinat amb en Martí i en Pepe. En Pepe el tenim més a prop, i el podem saludar fàcilment. De fet, sembla que treballa més ara que abans de jubilar-se, o com a mínim igual. Sort en tenen d’en Pepe, però ell ja sabia que acabaria així, i ho ha acceptat.
En Martí, des que el varen convidar a marxar, no el veiem massa, i és per això que avui era una bona oportunitat per fer-la petar, i parlar dels vells temes de sempre, aquells que tant a ell com a nosaltres ens agraden: comunitat catòlica i política.
En Martí si no hagués escollit la seva vocació, segur que hauria estat un bon polític. Molt millor que la majoria dels que exerceixen la política. Parlar amb ell resulta interessant, perquè sempre fa aportacions, però a més t’escolta i es recorda del que un dia vares dir o fer.
Enguany hi havia novetats polítiques, ja que hi érem dos regidors recent nomenats. Això donava peu a parlar més a fons de política, sobretot local. Els punts de vista eren prou diferents, com per aconseguir una interessant tertúlia. Ideologies diferents, situacions diferents, poblacions diferents... en Martí no queda curt políticament parlant. La política en sentit ampli la trobes arreu, també a dins l’Església.
El camí de tornada se m’ha fet molt curt. Això passa quan estàs bé en algun lloc o amb alguna persona. Voldries que no s’acabés mai, que trigués una mica més. També està bé en petites dosis, i a ser possible, sovint. En Martí és molt intel·ligent, i això és perillós per segons qui, sobretot per aquells que ostenten càrrecs, però amb poca intel·ligència. En Martí el varen convidar a marxar, perquè no veiés com funciona després d’ell. Això, però, en Martí no ho diria mai.