Cantàbria, Lourdes, Manresa

Pràcticament no hi ha temps per moure’s. Hi ha molta feina acumulada. Falten vuit dies i encara queda molta cosa per fer, però la vida continua i no es pot deturar. La família té el seu propi ritme i això és bo, perquè no t’obsessiones.
Uns arriben de Cantàbria, un país més fresc que el nostre (avui a Arenys fa molta calor), uns altres se’n van a Lourdes de França, una zona força humida i que hi plou molt sovint, i nosaltres, demà la tarda, anirem a Manresa, el centre de Catalunya, i ho farem per acompanyar els nostres cantaires que tenen un concert a la capital del Bages (molt probablement la capital de la vegueria Central, encara que als vigatans no ens agradi).
El cor infantil de l’Escola de Música d’Arenys, sota la direcció d’en Jordi Lluch, actuarà a Manresa. Una nova experiència per als nostres petits cantaires, que de ben segur esperen amb il·lusió, i molt probablement recordaran, o almenys això és el que a mi m’ha passat, sobre els més de vint-i-cinc anys de cantaire.
Acabarem a Arenys, al carrer del Tossol, que com és tradicional, enceta el seguit de festes de carrer de la nostra vila. La Dolors i l’Enric ens han convidat al tradicional sopar de veïns i amics, una trobada que es fa molt agradable, per les persones que hi trobem, les converses variades i interessants, i la pau que acostuma a regnar-hi. És una ocasió per fer-la petar relaxadament. (per cert no sé si plourà, ja que acostuma a passar).
Però ens deixarem perdre molta activitat. Demà dissabte Arenys està farcit d’actes de tot tipus, i no els podrem arreplegar. Us animo a participar-hi: Museu, Principal, Sala Noble...