Després de quinze dies de campanya electoral, avui hem seguit fidelment la jornada de reflexió. Una jornada en què no es pot fer campanya electoral, sinó que s’ha de fer mutis i esperar que els electors es preparin per anar demà a votar. Això és el que realment volem els que ens presentem en una o altra candidatura.
M’imagino que tindrem molt temps per valorar com hem fet cadascú de nosaltres la campanya electoral. No hi ha dubte que els resultats seran claus a l’hora de treure’n conclusions, però avui ja hi ha una sèrie d’elements que em vénen al cap, i que d’alguna manera ja hi he anat donant voltes aquests dies. Em refereixo a la despesa d’hores, diners, paper i altres materials que entre tots hem arribat a fer. La pregunta és evident: no hi hauria un altre sistema de fer-ho?
Com en tot, sempre hi ha allò de... jo ja ho faria, però els altres..., no deixa de ser una excusa de mal pagador, i potser seria hora que tots plegats ho analitzéssim i arribéssim a un pacte de vila (més enllà pot ser més difícil).
D’entrada hem de partir de la idea que tothom juga net. En aquest punt probablement ja ens hi encallaríem. Arribat el moment d’assegurar que tothom obra correctament, es tractaria de no tan sols repartir-se els fanals de la Riera (alguna banderola hi hauria de ser, perquè es notés una mica), sinó també fer els actes conjunts, aportant la documentació pròpia per repartir-la als vilatans i vilatanes. Es podrien tractar els temes sectorialment i acabar la campanya amb un acte unitari, a repartir el cost, amb la intervenció dels i les alcaldables, i l’espectacle comú. (menys despesa i agrupament de més vilatans).
Utòpic? Potser si. Possible? També. Desitjable? Jo crec que si.
Arenys, des de fa temps, no compta amb un partit amb majoria absoluta, i per tant s’ha de pactar entre varis partits (alguns pactes són més fàcils que altres). Si per governar s’ha de pactar, no seria més fàcil pactar la campanya?
Aquí queda, perquè hi anem pensant, i demà que cadascú faci el que responsablement cregui que ha de fer. Jo ho tinc clar. Bona nit.
M’imagino que tindrem molt temps per valorar com hem fet cadascú de nosaltres la campanya electoral. No hi ha dubte que els resultats seran claus a l’hora de treure’n conclusions, però avui ja hi ha una sèrie d’elements que em vénen al cap, i que d’alguna manera ja hi he anat donant voltes aquests dies. Em refereixo a la despesa d’hores, diners, paper i altres materials que entre tots hem arribat a fer. La pregunta és evident: no hi hauria un altre sistema de fer-ho?
Com en tot, sempre hi ha allò de... jo ja ho faria, però els altres..., no deixa de ser una excusa de mal pagador, i potser seria hora que tots plegats ho analitzéssim i arribéssim a un pacte de vila (més enllà pot ser més difícil).
D’entrada hem de partir de la idea que tothom juga net. En aquest punt probablement ja ens hi encallaríem. Arribat el moment d’assegurar que tothom obra correctament, es tractaria de no tan sols repartir-se els fanals de la Riera (alguna banderola hi hauria de ser, perquè es notés una mica), sinó també fer els actes conjunts, aportant la documentació pròpia per repartir-la als vilatans i vilatanes. Es podrien tractar els temes sectorialment i acabar la campanya amb un acte unitari, a repartir el cost, amb la intervenció dels i les alcaldables, i l’espectacle comú. (menys despesa i agrupament de més vilatans).
Utòpic? Potser si. Possible? També. Desitjable? Jo crec que si.
Arenys, des de fa temps, no compta amb un partit amb majoria absoluta, i per tant s’ha de pactar entre varis partits (alguns pactes són més fàcils que altres). Si per governar s’ha de pactar, no seria més fàcil pactar la campanya?
Aquí queda, perquè hi anem pensant, i demà que cadascú faci el que responsablement cregui que ha de fer. Jo ho tinc clar. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada