No volem protagonisme, ni ens fa falta cap reconeixement personal, simplement volem posar ordre al caos a què ens ha portat el govern de CIU + PP. No podem mantenir-nos passius davant de tanta inoperància, tanta incapacitat per governar, ni podem permetre que la nostra vila quedi arraconada, sense esperança de futur.
No tenim cap necessitat de complicar-nos la vida, podríem quedar-nos a casa i procurar per nosaltres mateixos, però hi ha massa problemes a la vila, com per quedar-nos mirant-los, sense fer res.
L’altre dia m’ho deia un vilatà, parlant de la cursa electoral: “l’actual govern no us ho podia posar més fàcil”. És cert, perquè tot i les presses d’aquests dos darrers mesos per fer veure que han treballat per Arenys, el seu pas per l’Ajuntament ha estat pobre i ple de crispacions, prepotència i ineficiència.
Mai com en aquestes eleccions hi havia hagut tanta gent de diferents grups polítics o independents, entossudits per canviar la manera de fer política, d’uns governants que no han donat la talla, que han estat insensibles als precs i demandes de la ciutadania, i que han augmentat els problemes de la gestió municipal.
Necessiten que vingui el president, perquè embadaleixi els militants històrics, els seguidors fidels, que a punt han estat de tirar la tovallola, i retirar-los la confiança dipositada en ells, l’any 2003. Han hagut d’empescar-se totes les estratègies hagudes i per haver, per minimitzar els efectes d’una mala gestió de quatre anys; quatre anys perduts per Arenys i la seva economia, la seva vida associativa, la seva joventut, la seva vellesa.
No és estrany que ens trobem tantes persones intentant fer obrir els ulls a una comunitat que han adormit a base de no fer res per motivar-la, de no fer res per mantenir viva la nostra vila, de no fer res per créixer i no perdre el ritme que sí han mantingut les poblacions veïnes.
Hem intentat, des de la militància ciutadana, provocar els nostres governants perquè sortissin d’aquest insomni, d’aquesta paràlisi permanent, però no han sabut reaccionar. No han estat capaços de realitzar n’hi un deu per cent de les seves promeses electorals, ni han estat capaços d’afrontar els problemes ni les situacions sobrevingudes. És per això que molts hem fet el pas de presentar-nos per fer la feina, des de dins, per demostrar que una altra manera de fer política és possible, amb el concurs de tota la ciutadania.
No tenim cap necessitat de complicar-nos la vida, podríem quedar-nos a casa i procurar per nosaltres mateixos, però hi ha massa problemes a la vila, com per quedar-nos mirant-los, sense fer res.
L’altre dia m’ho deia un vilatà, parlant de la cursa electoral: “l’actual govern no us ho podia posar més fàcil”. És cert, perquè tot i les presses d’aquests dos darrers mesos per fer veure que han treballat per Arenys, el seu pas per l’Ajuntament ha estat pobre i ple de crispacions, prepotència i ineficiència.
Mai com en aquestes eleccions hi havia hagut tanta gent de diferents grups polítics o independents, entossudits per canviar la manera de fer política, d’uns governants que no han donat la talla, que han estat insensibles als precs i demandes de la ciutadania, i que han augmentat els problemes de la gestió municipal.
Necessiten que vingui el president, perquè embadaleixi els militants històrics, els seguidors fidels, que a punt han estat de tirar la tovallola, i retirar-los la confiança dipositada en ells, l’any 2003. Han hagut d’empescar-se totes les estratègies hagudes i per haver, per minimitzar els efectes d’una mala gestió de quatre anys; quatre anys perduts per Arenys i la seva economia, la seva vida associativa, la seva joventut, la seva vellesa.
No és estrany que ens trobem tantes persones intentant fer obrir els ulls a una comunitat que han adormit a base de no fer res per motivar-la, de no fer res per mantenir viva la nostra vila, de no fer res per créixer i no perdre el ritme que sí han mantingut les poblacions veïnes.
Hem intentat, des de la militància ciutadana, provocar els nostres governants perquè sortissin d’aquest insomni, d’aquesta paràlisi permanent, però no han sabut reaccionar. No han estat capaços de realitzar n’hi un deu per cent de les seves promeses electorals, ni han estat capaços d’afrontar els problemes ni les situacions sobrevingudes. És per això que molts hem fet el pas de presentar-nos per fer la feina, des de dins, per demostrar que una altra manera de fer política és possible, amb el concurs de tota la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada