Sí, és cert, hi ha molts nervis. Es detecten, es veuen, es noten. Quan hi ha nervis no es fan bé les coses. Hi ha comunicats amunt i avall. Es vol deixar tot impecable, tot immaculat, però hi ha taques que no s’esborren, l’única solució és llançar la peça i agafar-ne una de nova, i si pot ser diferent millor.
Això és el que passa. Per més que es vulgui dissimular, el típpex es nota. Sobretot quan la guixada fa temps que es va fer i s’ha esperat massa temps a netejar-la. Hauria estat millor tatxar i rectificar l’error, perquè som humans i no ens n’hem d’amagar.
Avui m’han explicat que el govern ha demanat disculpes al Consell Parroquial, per l’ús de la imatge de Mossèn Martí (ahir en parlava al blog). No sé si és cert, però és igual, CIU sempre ha fet el mateix: deixar-la anar i després demanar disculpes. L’important és que la fotografia hi apareix, i les disculpes no tenen la mateix dimensió que la imatge.
Què podem esperar d’un equip com aquest? Si tinguéssim la seguretat que treballaran durant quatre anys al ritme d’aquests darrers dos mesos, fins i tot a meitat de ritme, podríem estar contents, però l’experiència ens demostra que això no passaria, sinó que caldria esperar el febrer o març de 2011.
Avui ha estat un dia dur. Es nota que s’acaba la campanya i aviat sortirem de dubtes. Després serà més fàcil fer-ne una valoració. Ara estem immersos en el ritme que se’ns imposa, però estic content perquè la rivalitat no ens ha perdut. Ho estem vivint amb il·lusió, encara que hi hagi qui l’agradaria fastiguejar-nos, i com una gota malaia es repeteix missatge si missatge també. És allò de la biga a l’ull propi, i la palla a la de l’altre.
Això és el que passa. Per més que es vulgui dissimular, el típpex es nota. Sobretot quan la guixada fa temps que es va fer i s’ha esperat massa temps a netejar-la. Hauria estat millor tatxar i rectificar l’error, perquè som humans i no ens n’hem d’amagar.
Avui m’han explicat que el govern ha demanat disculpes al Consell Parroquial, per l’ús de la imatge de Mossèn Martí (ahir en parlava al blog). No sé si és cert, però és igual, CIU sempre ha fet el mateix: deixar-la anar i després demanar disculpes. L’important és que la fotografia hi apareix, i les disculpes no tenen la mateix dimensió que la imatge.
Què podem esperar d’un equip com aquest? Si tinguéssim la seguretat que treballaran durant quatre anys al ritme d’aquests darrers dos mesos, fins i tot a meitat de ritme, podríem estar contents, però l’experiència ens demostra que això no passaria, sinó que caldria esperar el febrer o març de 2011.
Avui ha estat un dia dur. Es nota que s’acaba la campanya i aviat sortirem de dubtes. Després serà més fàcil fer-ne una valoració. Ara estem immersos en el ritme que se’ns imposa, però estic content perquè la rivalitat no ens ha perdut. Ho estem vivint amb il·lusió, encara que hi hagi qui l’agradaria fastiguejar-nos, i com una gota malaia es repeteix missatge si missatge també. És allò de la biga a l’ull propi, i la palla a la de l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada