Ahir, amb la PDA, improvisava una reflexió sobre el dia de les eleccions, concretament sobre la pràctica, per part d’un partit, amb l’excusa de la caritat cristiana, d’anar a buscar els avis de les residències, perquè els votin.
No estem parlant d’una simple anècdota sinó d’un abús de confiança, per part d’unes persones que només busquen el profit personal, sota l’aparença de la caritat i obra bona. Només cal veure qui hi va, i com hi van.
Trobaria un encert que voluntaris, siguin d’un partit o un altre, es brindessin a acostar els avis i àvies als col·legis electorals, sempre i quan els lliuressin les paperetes de les set llistes que es presenten a Arenys. No considero gens ètic que només arribin amb una sola papereta, sempre la mateixa. És denunciable? S’ha de posar en coneixement de la Junta Electoral?
No pot ser que any rere any el mateix partit s’aprofiti de les persones que necessiten ajuda, per sumar una colla de vots. Aquest partit, i els altres que puguin haver jugat de la mateixa manera, s’haurien d’adonar que estan incomplint un dels principis més elementals de qualsevol societat, com és la llibertat de vot de les persones.
Hi ha, però, unes persones que haurien de ser la clau per evitar aquesta pràctica. Em refereixo als directors i directores de les residències. Entenc que els avis i àvies que surten a votar, amb el concurs dels suposats voluntaris, haurien de manifestar la seva voluntat i, per què no, el parentiu o autorització de la família. Potser no s’evitaria del tot, perquè els rapinyaires d’un dia es buscarien maneres diferents per aconseguir el seu objectiu, però com a mínim no hi hauria la complicitat del responsable del centre.
En una campanya electoral els candidats procuren convèncer que tenen el millor programa i que la seva llista la integra la millor gent per fer-lo possible. Es pot ser més o menys persuasiu, i tenir més o menys èxit. La pràctica que detallo en aquest escrit, hauria de ser rebutjada per tothom, començant per aquelles persones que ho dissimulen amb bones paraules i falsa caritat.
No he anomenat cap partit, però estic convençut que poca gent dubtarà de qui em refereixo.
No estem parlant d’una simple anècdota sinó d’un abús de confiança, per part d’unes persones que només busquen el profit personal, sota l’aparença de la caritat i obra bona. Només cal veure qui hi va, i com hi van.
Trobaria un encert que voluntaris, siguin d’un partit o un altre, es brindessin a acostar els avis i àvies als col·legis electorals, sempre i quan els lliuressin les paperetes de les set llistes que es presenten a Arenys. No considero gens ètic que només arribin amb una sola papereta, sempre la mateixa. És denunciable? S’ha de posar en coneixement de la Junta Electoral?
No pot ser que any rere any el mateix partit s’aprofiti de les persones que necessiten ajuda, per sumar una colla de vots. Aquest partit, i els altres que puguin haver jugat de la mateixa manera, s’haurien d’adonar que estan incomplint un dels principis més elementals de qualsevol societat, com és la llibertat de vot de les persones.
Hi ha, però, unes persones que haurien de ser la clau per evitar aquesta pràctica. Em refereixo als directors i directores de les residències. Entenc que els avis i àvies que surten a votar, amb el concurs dels suposats voluntaris, haurien de manifestar la seva voluntat i, per què no, el parentiu o autorització de la família. Potser no s’evitaria del tot, perquè els rapinyaires d’un dia es buscarien maneres diferents per aconseguir el seu objectiu, però com a mínim no hi hauria la complicitat del responsable del centre.
En una campanya electoral els candidats procuren convèncer que tenen el millor programa i que la seva llista la integra la millor gent per fer-lo possible. Es pot ser més o menys persuasiu, i tenir més o menys èxit. La pràctica que detallo en aquest escrit, hauria de ser rebutjada per tothom, començant per aquelles persones que ho dissimulen amb bones paraules i falsa caritat.
No he anomenat cap partit, però estic convençut que poca gent dubtarà de qui em refereixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada