Darrer dia de precampanya

A partir d’aquesta mitjanit ja s’hi valdrà. Fins ara ningú podia demanar el vot, i s’havia de limitar a parlar de les excel·lències del propi partit, deixant a parir els altres. Demà, però, ja es podrà demanar que el ciutadà voti a tal o tal altre partit.
Hem presentat els o les alcaldables; s’han donat a conèixer les persones que formen part de cada candidatura; hem pogut llegir programes electorals; ens han donat caramels, globus, plantes i enganxines... a partir d’ara paperetes per anar a votar.
Fa dies que hi ha cartells penjats. L’única condició per penjar-los abans de l’inici oficial de la campanya és la de no demanar el vot. És per això que gairebé tots els partits pengen la fotografia de l’alcaldable, una frase de campanya i les sigles del partit. En aquest punt jo diria que, tot i que no tinc experiència en campanyes electorals, avui dia, al menys a Arenys de Mar, amb els pactes i sorteigs per al repartiment de fanals on penjar-hi banderoles, i els espais per encolar-hi cartells, ja no hi ha aquell abús dels primers temps de la democràcia. Potser és més fred, però també més sostenible.
Avui sortia a arenyautes una queixa per la penjada d’aquesta passada nit, a Arenys, d’uns quants cartells del PSC. Curiosament algú afegia que el partit o partits donarien les culpes a l’empresa que fa la penjada. Dic curiosament, perquè em sembla que van per aquí els trets. Una excusa que, tot i criticable, es pot entendre bé. Als primers anys d’eleccions democràtiques, eren els militants i simpatitzants que anaven a penjar les banderoles i encolar els cartells, ara això s’encarrega a una empresa i aquesta fa el recorregut per la comarca. No és fàcil fer-ho en una sola nit, encara que algú podria dir que es pot continuar la segona nit i no pas avançar-ne una. Jo sóc del parer de respectar les normes i si hi han acords, respectar-los. És important donar exemple per després poder exigir el seu compliment.
Estic convençut que la campanya anirà bé, que tothom procurarà defensar el seu projecte i, això inevitablement comportarà comparacions amb actuacions i actituds del passat. Tots som esclaus del nostre passat, i qui no ho vulgui acceptar, s’equivoca. Cada dia hem d’aprendre, i no podem anar de llestos per la vida. Que tots plegats fem una bona feina!