Més estridències a ERC

Ahir parlava de les estridències del senyor Carretero, i no ha costat gaire veure que no és ell sol. Xavier Vendrell, que ja es va donar a conèixer a l’anterior legislatura, ha sortit amb unes declaracions de primera pàgina dels diaris. Això és l’única cosa que agrada a molts polítics, que els importa poc la feina de cada dia.

La gent d’ERC pensaran que aprofito el meu blog per carregar contra el seu partit, i no és aquesta la meva intenció. Em sap greu que hi hagi segons quines persones que no els fan cap bé, i en tot cas porten problemes a la gent que ens considerem d’esquerres.
No pot ser que cada dos per tres, surti algú d’ERC, que té responsabilitat de govern, i ho vulgui engegar tot a rodar. Ho he dit públicament i ho repeteixo aquí, que estic a favor del dret a l’autodeterminació, i si vingués el cas, votaria afirmativament. Tinc tant respecte a aquest dret, que em molesta que se l’utilitzi de qualsevol manera. És una ofensa per als que hi estem a favor, però no volem viure en l’anècdota continuada.
No em crec que l’única cosa que interessa a ERC és el dret a l’autodeterminació. Estic convençut que ERC està a favor de la llei de dependència que universalitza l’atenció a les persones dependents, per posar un exemple. Em costa de creure que quan varen decidir pactar amb el PSC-PSOE, es pensaven que els seguirien a ulls clucs, a convocar un referèndum per l’autodeterminació. Em consta que hi ha militants socialistes que hi votarien a favor, i també n’hi ha molts que ho farien en contra.
Ens queixem i critiquem l’ambient crispat a Espanya, que provoca el Partit Popular, però hi ha molts que no s’adonen que estan fent una cosa semblant (salvant distàncies), a Catalunya. Això no és bo, i cal que ens n’adonem el més aviat possible. No podem errar en l’estratègia. Si ens posem a tothom en contra, no ho aconseguirem. És ben bé el contrari: hem de procurar que aquelles persones que no ho viuen tant, s’ho facin seu, perquè hi vegin futur. Si ho radicalitzem, estem perduts, i si a més enganyem a la gent, el mal és molt més profund.