La Nora arriba a Barcelona

Ahir dimecres, vàrem assistir a la representació de Nora (Casa de nines), d’Enrik Ibsen, a la sala Muntaner de Barcelona. No és la primera vegada que en parlo en aquest bloc. En parlava el 18 de desembre de 2005, i deia entre altres coses “Un gran text d’Ibsen; una gran adaptació i direcció del mestre Jordi Pons; una bella escenografia que encaixa amb el text, d’Alfred Casas; amb un bon treball d’il·luminació d’en Jordi Bibolas, són el marc idoni per una gran interpretació dels personatges de l’obra.”

Ahir, tot i que a la sala hi feia un xic de calor, els molts arenyencs que ens hi vàrem congregar, vam tornar a gaudir de la magnífica representació de l’obra. La Gemma, com sempre, va estar imponent, i en Kai no va quedar enrere. És cert que hi anàvem condicionats, perquè ens els estimem, però allà al mig de l’obra t’oblidaves completament de la Gemma i només hi veies la Nora.
En Jordi Pons, director i adaptador de l’obra d’Ibsen, ha aconseguit portar la seva obra màgica a la capital, i li desitjo tota la sort del món. Confio que els barcelonins, amants del teatre, hi faran cap i en sortiran contents, i el boca orella funcionarà. L’obra té un gran text, una adaptació pensada i molt acurada, i una interpretació brillant.
Entre el públic hi havia mig Arenys, amb gent del món de la faràndula, també amics, i aquelles persones que acostumes a trobar en aquests actes. Algun promotor cultural, personal de la Diputació, i polítics arenyencs. De fet, aquests darrers, eren els que acostumen a assistir als actes culturals: en Quim Ponsarnau i en Ramon Vinyes, i també hi eren en Santi Fontbona i en Ramon Puigvert.
No vaig veure-hi ningú més, encara que no ens vam quedar al fi de festa, ja que havíem de recuperar els nostres fills, que avui tenien escola. No vaig poder felicitar personalment als protagonistes de la fantàstica vetllada, i ho faig des del meu bloc, als quatre vents, i desitjo que la resposta de la gent sigui proporcional al nivell del seu gran treball. Felicitats!