Ahir diumenge era ideal per anar a teatre. A la vila d’Arenys tenies l’oportunitat d’assistir a una representació de teatre amateur, als Seràfics, o bé una companyia professional de joves intèrprets, al Principal. Era un dia rúfol, mig plovia i no tenies ganes d’anar a passejar.
El nom de Sam Shepard no em deia res, però intuïa que l’obra del Principal, “True West”, per la sinopsi que havia llegit, podia ser interessant de veure. Com nosaltres, una setantena més de persones devien fer el mateix pensament, i allà ens hi vàrem trobar. L’obra em va interessar, i m’agradaria destacar el treball en escena dels seus protagonistes. L’Ivan Massaguer, a qui només havia vist per televisió, va realitzar, al meu entendre, un gran treball, en un paper que m’imagino deu ser cansat d’interpretar.
L’obra no és senzilla ni plaent, més aviat juga amb moments d’agressió al públic assistent. Penso que vol evitar la indiferència dels presents, fent-nos anar d’un costat a l’altre; de prendre partit per un germà, per arribar a comprendre l’altre.
No he tingut ocasió de parlar-ne amb massa gent, i en canvi es tracta d’una obra que li vindria molt bé un debat posterior, “teatrefòrum”, per acabar de captar tot allò que se’ns pot haver escapat, o bé que des d’una perspectiva diferent, et pot fer veure-ho diferent també.
Sortint del Principal vaig pensar que érem uns privilegiats, i que d’això n’havíem de donar gràcies a la gent del Principal i al govern municipal que ha lluitat per tenir un teatre públic capaç de mantenir un bon nivell de programació. Com en totes les coses, som animals de costums, i esperem que els gestors de la Sala aconsegueixin acostumar-nos-hi, i si pot ser a més gent, millor. Estic convençut que els treballs que hi podrem veure, seran com el d’aquest diumenge, que potser no hauran tingut cap campanya mediàtica important, però que de ben segur tindran el segell de qualitat garantit pels responsables de la seva programació.
El nom de Sam Shepard no em deia res, però intuïa que l’obra del Principal, “True West”, per la sinopsi que havia llegit, podia ser interessant de veure. Com nosaltres, una setantena més de persones devien fer el mateix pensament, i allà ens hi vàrem trobar. L’obra em va interessar, i m’agradaria destacar el treball en escena dels seus protagonistes. L’Ivan Massaguer, a qui només havia vist per televisió, va realitzar, al meu entendre, un gran treball, en un paper que m’imagino deu ser cansat d’interpretar.
L’obra no és senzilla ni plaent, més aviat juga amb moments d’agressió al públic assistent. Penso que vol evitar la indiferència dels presents, fent-nos anar d’un costat a l’altre; de prendre partit per un germà, per arribar a comprendre l’altre.
No he tingut ocasió de parlar-ne amb massa gent, i en canvi es tracta d’una obra que li vindria molt bé un debat posterior, “teatrefòrum”, per acabar de captar tot allò que se’ns pot haver escapat, o bé que des d’una perspectiva diferent, et pot fer veure-ho diferent també.
Sortint del Principal vaig pensar que érem uns privilegiats, i que d’això n’havíem de donar gràcies a la gent del Principal i al govern municipal que ha lluitat per tenir un teatre públic capaç de mantenir un bon nivell de programació. Com en totes les coses, som animals de costums, i esperem que els gestors de la Sala aconsegueixin acostumar-nos-hi, i si pot ser a més gent, millor. Estic convençut que els treballs que hi podrem veure, seran com el d’aquest diumenge, que potser no hauran tingut cap campanya mediàtica important, però que de ben segur tindran el segell de qualitat garantit pels responsables de la seva programació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada