Que la política no ens empetiteixi

L’altre dia parlava amb una persona i em comentava que havia estat fidel a un partit polític, des de sempre. Per a ella no hi havia cap més opció i no tenia dubtes a l’hora d’anar a votar. Va ser arran d’uns problemes que va tenir amb gent amb qui coincidien políticament, que va obrir els ulls, i va començar a descobrir que també hi havia gent que combregaven amb altres forces polítiques amb qui resultava interessant comunicar-se. La conclusió de la conversa podia anar a la típica frase: “No hi ha mal que per bé no vingui”.
Mentre conversàvem, i així li ho vaig dir, jo l’entenia, però pensava que no era el meu cas, ja que mai havia tingut una opció política determinada, sinó que sempre les he examinat en la distància i m’he aproximat a uns o altres en funció del moment, dels temes o l’enfocament que en cada ocasió prenien les coses.
També li vaig dir que al meu poble, a vegades tenia la impressió que massa gent acostumava a mirar els altres amb un carnet a la boca – un carnet polític – i en funció del color, el tracte, encara que fos una simple salutació, variava. No hi ha dubte que es tracta d’un percepció i que probablement hi haurà gent dels que em llegireu que no hi estareu d’acord, però no per això renuncio a expressar les meves sensacions. Unes sensacions que m’entristeixen perquè considero que les relacions humanes són massa importants com per reduir-les en funció d’ideologies polítiques.
Tot això, en aquest any electoral, es pot accentuar, per la rivalitat entre els partits polítics i la seva legítima aspiració a governar el municipi. D’entrada no estem parlant de res negatiu, ja que en la rivalitat i la lluita democràtica es poden potenciar valors i millorar plantejaments, però no podem perdre de vista que passi el que passi el mes de maig, els arenyencs continuarem convivint i convé fer-ho de la millor manera possible.
Us imagineu un poble en què tothom pensés el mateix? Creieu que aniríem més bé? En la diversitat hi ha la vida i aquesta no s’ha de convertir en una llosa que cau sobre la minoria, ni pensar que pel fet de ser majoria, som posseïdors de la veritat.
D’una conversa tranquil·la sense cap objectiu prefixat, en surten molts pensaments que et provoquen una reflexió. D’aquí la importància del diàleg, la conversa i la discussió de temes que ens afecten, perquè tot ajuda al nostre enriquiment individual i, en conseqüència, social.
El nostre veí, que és votant de tal partit polític, que no és el que nosaltres votaríem, per sobre de tot és el nostre veí, amb qui compartirem veïnatge els 365 dies de l’any. No se’ns acudirà girar-li l’esquena perquè tingui una manera de pensar diferent a la nostra. Caldrà deixar de veure-li un carnet polític a la boca, i fixar-nos més en la seva personalitat, amb defectes, però també amb les seves virtuts.
I els arenyencs i arenyenques que s’ofereixin per governar la vila, encara s’hi hauran d’esforçar més, perquè si surten escollits, hauran de buscar el millor per a tots els ciutadans, els hagin o no votat. Aquesta és la gràcia de la democràcia, altrament estaríem imitant, amb disfressa demòcrata, els models dictatorials, dels quals en tenim un record prou recent.
Acabem d’iniciar un nou any i, probablement haurem aprofitat els dies de festes per estar més en família i plantejar uns compromisos a assolir durant el 2007. Políticament parlant serà un any important, i a Arenys potser encara més, després d’una legislatura una mica especial i que ens deixa un cert regust; però per sobre de tot, no ens oblidem que hem de créixer com a comunitat, i això, governi qui governi, és cosa de tots. Bon any!

Article publicat a l'Ametlla d'Arenys, d'aquest mes de gener