Només es parla d’ETA

No voldria que ningú interpretés que no reconec la importància i incidència del terrorisme d’ETA, però m’agradaria que es parlés també d’altres temes. No tot s’acaba amb el terrorisme, sobretot a nivell polític. De fet es podria considerar una estratègia del PP per obtenir protagonisme, on el PSOE i la resta de forces polítiques hi estarien caient sense remei.

El PP només necessita temps i sortir a la primera pàgina dels diaris, per poder entrar en forma a les estatals de 2008. Si a més aconsegueixen desgastar el PSOE, tot això que tindran de guanyat.
ETA, estigui o no dividida, ha aconseguit que es deixés de parlar de temes prou importants com són la Llei de Dependència, per posar només un exemple. Hi ha moltes més persones que necessiten l’aplicació de l’esmentada llei, que no pas víctimes del terrorisme. I insisteixo que no voldria trobar-me en la pell dels que l’han sofert.
Tot funciona si fa o no fa de la mateixa manera. Una notícia treu el protagonisme de l’altra i ens oblidem de l’immediat passat. Seria desitjable que, des de la gestió pública, s’actués ràpidament per contrarestar l’impacte.
A Arenys hem estat un any parlant de naps i cols. Els fets varen ser prou greus com per tenir-ho en compte. No diré que se n’hagi de tornar a parlar. Segurament el que hauria anat bé hauria estat no haver-ne parlat tant, però això requeria actituds diferents, sobretot per part de qui ostenta el govern municipal.
Hem estat més d’una legislatura parlant del Pla General o POUM, tal com se’l coneix ara. No hi ha faltat trifulgues, però finalment s’ha consensuat i aprovat inicialment. Ara seria l’hora de parlar-ne entre tots, i nosaltres hauríem de sortir de casa per assabentar-nos de com queda tot plegat, i donar la nostra opinió. Ho sabrem fer? Esperarem que s’aprovi definitivament per començar a criticar-ho?
Aviat entrarem de ple a parlar, gairebé exclusivament, d’eleccions municipals, però a mi m’agradaria que abans parléssim de tot allò que no s’ha fet ni s’està fent. Ja tindrem temps d’escoltar les poques coses que s’han fet i, sobretot, les promeses per als propers quatre anys. Si us plau, no avancem esdeveniments.