L’actitud del Partit Popular només mereix el nostre menyspreu. No es pot jugar amb les víctimes, els seus familiars i tota la societat espanyola, per interessos de partit. El PP només busca governar al preu que sigui, i fa tot el que pot i més per aconseguir desestabilitzar la societat i fer-ne responsable el govern del PSOE.
Són molts els aliats amb què compta, alguns molt evidents i d’altres emmascarats. Des del començament hem sabut de quina manera s’han valgut de l’Associació de familiars i víctimes del terrorisme, per fer una campanya política contra el govern. El PP no ha paït mai la seva derrota, perquè sempre ha cregut que el govern només podia ser seu. Els seus arguments democràtics se li suposen, però no acostuma a utilitzar-los, ja que li funciona més bé, la intoxicació a la ciutadania.
El corrent sobiranista que darrerament corre per la xarxa d’internet, actua, sense adonar-se’n, en contra dels interessos que es creu defensar. L’atac sistemàtic al PSOE i als seus companys del PSC, afavoreix l’afebliment del partit al govern, en benefici de les aspiracions del PP espanyol. Hi ha molta miopia per no adornar-se que un PSOE sense majoria absoluta ha permès una cota d’autogovern que, tot i no ser la que voldríem, queda molt lluny de la que el PP ens pugui mai arribar a donar.
Podem anar estirant la corda per aconseguir emportar-nos més part del pastís cap a casa, però ho hem de fer amb intel·ligència, i conscients que l’embranzida no pot ser massa sobtada, perquè la podem acabar trencant, i perdre tot allò que ja teníem.
Que ningú deixi de reclamar i exigir els seus drets, però que ho faci plenament conscient i amb picardia, no sigui que es quedi tota la vida somniant amb allò que havia pogut ser.
Són molts els aliats amb què compta, alguns molt evidents i d’altres emmascarats. Des del començament hem sabut de quina manera s’han valgut de l’Associació de familiars i víctimes del terrorisme, per fer una campanya política contra el govern. El PP no ha paït mai la seva derrota, perquè sempre ha cregut que el govern només podia ser seu. Els seus arguments democràtics se li suposen, però no acostuma a utilitzar-los, ja que li funciona més bé, la intoxicació a la ciutadania.
El corrent sobiranista que darrerament corre per la xarxa d’internet, actua, sense adonar-se’n, en contra dels interessos que es creu defensar. L’atac sistemàtic al PSOE i als seus companys del PSC, afavoreix l’afebliment del partit al govern, en benefici de les aspiracions del PP espanyol. Hi ha molta miopia per no adornar-se que un PSOE sense majoria absoluta ha permès una cota d’autogovern que, tot i no ser la que voldríem, queda molt lluny de la que el PP ens pugui mai arribar a donar.
Podem anar estirant la corda per aconseguir emportar-nos més part del pastís cap a casa, però ho hem de fer amb intel·ligència, i conscients que l’embranzida no pot ser massa sobtada, perquè la podem acabar trencant, i perdre tot allò que ja teníem.
Que ningú deixi de reclamar i exigir els seus drets, però que ho faci plenament conscient i amb picardia, no sigui que es quedi tota la vida somniant amb allò que havia pogut ser.
No sé on és que el corrent sobiranista fa el joc al PP.
ResponEliminaEn segons quins cassos, el PP és tan repugnant com el PSOE. Crec que s'ha de poder ser crític.
Amb el tema del terrorisme -i no solament amb aquest- el PP és mereix el menyspreu o la indiferència. El PP és involucionista com ell sol.
Ara, els del PSOE no són precisament criatures acabades de sortir de l'ou.
Això que el PSOE ens ha permés una cota d'autogovern és una cosa que està per demostrar. El que si ha fet el PSOE és canviar les formes, cosa que s'agraeix i molt. Però el fons encara esta per veure que sigui substancialment diferent. No només es pot viure a cop de "talante".
Miri, com a sobiranista me n'adono perfectament que atacant la incapacitat de ZP ataco també allò que representa: l'Estat. President del govern i secretari general d'un partit espanyol (i del PSC-PSOE) que, envers Catalunya actua igual que els miserables del PP. Mentides, enganys (qui s'els deixa fer)...Em pot dir què hem guanyat amb aquest document anomenat estatut? Ell hi va prometre: "Respetaremos...bla, bla.." Qui ha respectat el del trenta de setembre? per descomptat ni Montilla, ni Mas, ni Carod, ni Saura. Cap polític de l'arc parlamentari català!
ResponElimina¿I ara ens demanen manifestar-nos, i no sé quantes coses més, desprès dels insults, boicots i altres vexacions rebudes per part de dretes i esquerres, "intel·lectuals", judicatura, militars, empresaris, sindicats i gent del carrer de tot l'Estat? Ara tant se me'n fot de tot allò que passi al sud del riu Sénia i a l'oest de l'Ebre!!
Ah! Per a què no en tregui opinions equivocades del qui allò hi escriu, li diré que tinc cinquanta-nou anys, sóc enginyer i vaig néixer en un poble d'Extremadura, vaig fer la carrera a Sevilla (amb A. Guerra, el del "cepillado", de company) i fa trenta-sis anys que sóc català.