L'Audiència Nacional “ha fallat”

No em mal interpreteu el significat. Ahir l’Audiència Nacional va decidir deixar a la presó a De Juana, perquè considera que la malaltia que el pot portar a la mort és provocada. Una interpretació que alguna persona entesa ha dit que no s’ajusta a la llei.

Jo no entraré a valorar aquest fet, perquè ni en sé ni em pertoca, però sí que m’agradaria insistir en un tema que ja se n’ha parlat, i jo mateix he comentat en els meus escrits. Em refereixo a la poca credibilitat que està tenint la Justícia al nostre país. Encara no poso en dubte que la justícia funcioni, sinó que la seva imatge cada vegada és més patètica.
Jo havia estudiat allò de la independència, en democràcia, dels tres poders: judicial, legislatiu i executiu. M’ho havia cregut fins que em vaig adonar que entre el poder legislatiu i l’executiu no hi havia cap tipus de fractura, sinó que anaven junts de la mà. Confiava, però, que el poder judicial anés per lliure, administrant justícia al marge dels altres dos poders.
Queda algú que s’ho cregui això de la independència? No trobeu que els nostres polítics l’instrumentalitzen massa? Resulta curiós que el PP, per posar un exemple, canti lloances de l’Audiència Nacional quan el seu veredicte és coincident, i en canvi, quan és contrari, acusi el govern (l’adversari polític) de fer pressió als jutges. Aquest joc malèvol, que no fa només el PP, és la causa que la ciutadania hagi perdut la seva fe. I això ja ve de lluny (recordareu l’alcalde Pacheco que un dia va afirmar: “la justicia es un cachondeo”).
Avui llegia la notícia de la sanció que la fiscalia ha imposat a Rubianes (21.600 euros) per la grolleria que va deixar anar al programa “El club” de TV3. De seguida he pensat que “ultratjar” Espanya anava molt car. Algú em podria dir l’import de la sanció per “ultratjar” Catalunya? No és allò que diàriament fa la gent de la COPE, una emissora de la Conferència Episcopal Espanyola? És que ser català no té la mateixa consideració que ser espanyol? Com es pensen que ens hem de sentir?
A casa dèiem: “o tots moros, o tots cristians”, i donava bons resultats. Al nostre país encara no passa. Els rics viuen més bé que els pobres, i els espanyols estan més protegits que els catalans. Fa una pila d’anys, en una escola de la ciutat de Canterbury, vaig coincidir, al mateix pupitre, amb el que llavors era President d’Andalusia, en José Rodríguez de la Borbolla. Ens la teníem botada, fins al punt d’explicar, en anglès, l’acudit del per què a Amèrica hi havia negres i a Catalunya, catalans. La resposta era evident: Amèrica va escollir primer.