Eren quarts d’onze del matí i el termòmetre del cotxe senyalava 1,5 graus. Havíem baixat gairebé set graus des de la sortida d’Arenys. No hi havia boira, però el sol no escalfava suficientment. El dia prometia ser fred, típic de la temporada, però ens venia de nou, perquè la tardor no ha estat gens normal.
Hem visitat el mercat medieval de Vic, una festa que ja podem anomenar tradicional, encara que l’haguem vist néixer no fa massa anys. Recordo molt bé com en Xevi Solà, exescolà de Montserrat, quan era regidor a l’Ajuntament de Vic, va treballar la idea de celebrar la festa de Sant Nicolau. Tenia molt present el seu pas pel Monestir i la festa del bisbetó. La diada de Sant Nicolau, patró dels escolans, és el 6 de desembre.
Si bé és cert que els mercats medievals s’han posat de moda, i en pots trobar a moltes poblacions al llarg de l’any, no hi ha dubte que el de Vic és un dels més aconseguits. L’entorn que l’acull és magnífic, el fred que acostuma a fer també l’acompanya, i l’esforç de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Vic (ImpeVic) per sembrar el casc antic de carpes, parades i atraccions, és de lloar.
La festa no deixa indiferent a ningú i omple la ciutat de visitants, que és un dels principals objectius, i la raó de la seva continuïtat. Avui no s’hi cabia, i m’han comentat que, tot i el mal temps, els altres dies també hi va haver força gent, potser menys el dimecres. La gent anava carregada de bosses, i les botigues dels carrers del centre de Vic, eren plenes a vessar. Si em permeteu una llicència com economista que sóc, us diré que les transaccions econòmiques d’aquest dissabte a Vic han estat importants.
De tornada és quan et preguntes com és que esdeveniments com aquests no es puguin fer a altres llocs. No es tracta de possibilitats econòmiques, perquè a la ment em venen poblacions molt més grans que Vic, que no són capaces de tenir un calendari firal tan llaminer i atractiu com el de la capital d’Osona. Però també poblacions més petites podrien aconseguir atraure quantitats importants de visitants, que deixessin uns quant euros, i això sense necessitat de tenir cap hotel.
He seguit de prop el creixement i també algun naixement firal, i us haig de dir que el més important és la capacitat dels seus impulsors per aconseguir l’èxit. No hi ha dubte que els diners són importants i sovint fonamentals, però no ho són tot. Sempre penso, quan l’excusa per no fer res són els diners, que esperar tenir la butxaca plena, fa que no s’arribi a fer mai res. Només cal observar!
Hem visitat el mercat medieval de Vic, una festa que ja podem anomenar tradicional, encara que l’haguem vist néixer no fa massa anys. Recordo molt bé com en Xevi Solà, exescolà de Montserrat, quan era regidor a l’Ajuntament de Vic, va treballar la idea de celebrar la festa de Sant Nicolau. Tenia molt present el seu pas pel Monestir i la festa del bisbetó. La diada de Sant Nicolau, patró dels escolans, és el 6 de desembre.
Si bé és cert que els mercats medievals s’han posat de moda, i en pots trobar a moltes poblacions al llarg de l’any, no hi ha dubte que el de Vic és un dels més aconseguits. L’entorn que l’acull és magnífic, el fred que acostuma a fer també l’acompanya, i l’esforç de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Vic (ImpeVic) per sembrar el casc antic de carpes, parades i atraccions, és de lloar.
La festa no deixa indiferent a ningú i omple la ciutat de visitants, que és un dels principals objectius, i la raó de la seva continuïtat. Avui no s’hi cabia, i m’han comentat que, tot i el mal temps, els altres dies també hi va haver força gent, potser menys el dimecres. La gent anava carregada de bosses, i les botigues dels carrers del centre de Vic, eren plenes a vessar. Si em permeteu una llicència com economista que sóc, us diré que les transaccions econòmiques d’aquest dissabte a Vic han estat importants.
De tornada és quan et preguntes com és que esdeveniments com aquests no es puguin fer a altres llocs. No es tracta de possibilitats econòmiques, perquè a la ment em venen poblacions molt més grans que Vic, que no són capaces de tenir un calendari firal tan llaminer i atractiu com el de la capital d’Osona. Però també poblacions més petites podrien aconseguir atraure quantitats importants de visitants, que deixessin uns quant euros, i això sense necessitat de tenir cap hotel.
He seguit de prop el creixement i també algun naixement firal, i us haig de dir que el més important és la capacitat dels seus impulsors per aconseguir l’èxit. No hi ha dubte que els diners són importants i sovint fonamentals, però no ho són tot. Sempre penso, quan l’excusa per no fer res són els diners, que esperar tenir la butxaca plena, fa que no s’arribi a fer mai res. Només cal observar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada