El Teatre Principal d’Arenys

Ahir ho comentava d’esquitllada al parlar del Ple de dimecres en què es va aprovar, entre altres, l’adjudicació de la gestió del Teatre a la Societat Coral l’Esperança, i que va rebre un llarg aplaudiment per part dels regidors i regidores del Ple i el públic assistent. Avui li dedico el post per, entre altres coses, felicitar l’entitat, a tots els seus socis i de manera especial als que han encapçalat el grup negociador amb l’Ajuntament des del primer dia.
Per als que no sou d’Arenys us diré que el Teatre Principal es va rehabilitar gràcies a l’acord de donació de l’entitat a l’Ajuntament; el compromís d’aquest, i la participació de les entitats supramunicipals, sense les quals Arenys continuaria sense teatre. Després de molts anys d’estar tancat i abandonat, va rebre la visita d’en Jordi Pons i companyia, i varen aconseguir posar-lo en marxa, amb totes les limitacions que vulgueu. Els arenyencs, però, ja ens hi havíem acostumat, quan una inspecció tècnica va aconsellar deixar-lo d’utilitzar. Llavors va ser el moment de prendre la decisió més important de l’entitat i, de retruc, del món cultural arenyenc. Tot això ho podreu llegir més bé al seu web.
Des de la seva inauguració, el juliol de 2005, fins aquest mes de desembre, la gestió del teatre ha anat a càrrec de l’entitat. L’Ajuntament, tard, va iniciar l’expedient de concurs per gestionar el teatre, que ha acabat amb l’adjudicació a l’entitat, després que ningú més es presentés, i que el projecte de la Societat Coral l’Esperança fos, segons varen dir tots els grups municipals, un molt bon projecte.
Amb l’adjudicació del servei, algú podria pensar que el teatre d’Arenys passa del voluntariat al món professional, però no seria ben bé correcte, sobretot per als que coneixem en Jordi Pons, en Joan Iglesias i a tota la gent que està al seu costat. Si bé és cert que la decisió del Ple de dimecres comporta unes obligacions i uns compromisos escrits al plec de clàusules tècniques del concurs d’adjudicació, al mateix temps que li dóna un caràcter formal, no es pot deixar totalment de banda aquell esperit voluntariós, que mou muntanyes si cal, ja que la nostra vila ha de recuperar les ganes i, perquè no, la necessitat d’anar al teatre, i això vol molt d’esforç i “savoir-faire”, i no n’hi ha prou amb obrir les portes.
La tasca de la Societat Coral l’Esperança en aquest primers anys de gestió marcarà el futur del teatre, la música i la dansa, a la nostra vila. Programar no és una tasca fàcil, perquè hi juguen molts factors. Tenim, però, l’exemple d’aquests darrers anys per fer-nos sentir esperançadors, i en ells hi dipositem tota la nostra confiança.

Amics, aneu al teatre, aneu al Principal!