Un debat decepcionant

Vaig seguir el debat de TV3. Devíem ser força gent els que vàrem deixar de fer la nostra activitat habitual d’un divendres a la nit, per escoltar què ens volien dir els candidats dels partits amb representació parlamentària. Probablement si hi hagués participat algun altre candidat, el debat hauria estat més mogut, encara que igualment pobre i decepcionant.
D’entrada el moderador, coincidint amb l’opinió d’en Saül Gordillo, sobreactuava, però no és gens estrany amb en Cuní. De fet, vaig agrair que no fos en Rovira, que em cansa i no sap controlar massa els interlocutors, sobretot quan n’hi ha algun que, com ahir en Mas i també en Piqué, li interessa tallar qualsevol intervenció que li sigui contrària.
No és possible fer una valoració objectiva, perquè encara que no vulguis, sempre hi ha qui et cau més simpàtic. De totes maneres es pot intentar l’exercici, procurant descriure l’actitud de cadascun dels participants. En Piqué, per exemple, tenia el paper més fàcil. En Piqué no tenia res a perdre, en tot cas li havien fet perdre, abans, els seus companys de Madrid, amb l’Acebes, Zaplana i Rajoy al capdavant. Durant la primera part del debat, va jugar bé el seu paper d’entrebancar els seus adversaris polítics – tots tenien prou servituds per poder-s’hi enganxar – A mida que va anar avançant el debat, en Piqué va començar a perdre les formes i també els estreps. Al final crec que va sortir més malparat que de bon començament. Havia de fer massa comèdia per treure’s de sobre tanta crítica a l’actitud del PP dels darrers anys, contra Catalunya.
En Saura, no ho tenia massa complicat. Calia saber trampejar les acusacions directes als components del Tripartit, a càrrec de Mas i Piqué. També havia de sortir endavant d’alguna sàtira d’en Piqué sobre la seva concepció ecologista. En Saura portava molt bé apresa la lliçó i, sense massa paperassa sobre la taula, aportava xifres significatives per rebatre acusacions o defensar la seva postura.
En Carod, va jugar a actuar amb calma i serenitat, potser pensant que rebria més atacs per la seva etapa i actitud durant els tres anys de Tripartit. Tot i així, les referències que se li varen fer, anaven en la línia de considerar-lo víctima del PSC-ICV, probablement amb la intenció de fer-li veure que hi sortiria guanyant si pactava amb CIU. Carod, com la resta de participants del debat, no va aportar gaire contingut, però va defensar clarament la seva aposta per la nació catalana, amb actitud assenyada i en cap cas rupturista. Una manera de ser que no encaixa amb el que ha estat passant durant aquests tres anys de legislatura autonòmica.
En Montilla va demostrar tenir molt poques facultats oratòries i encara menys davant d’un debat en directe. M’imagino que el succés amb Xavier Sala Martín, és fàcil d’entendre, per la seva poca cintura i la mala fe de l’entrevistador. Montilla portava molts apunts, i estic segur que s’havia preparat molt bé l’actuació. Quan una persona té dificultats per improvisar, sobretot davant de l’atac del seu adversari, cal que vagi molt preparada, amb totes les possibilitats estudiades. El vaig veure nerviós, encara que parlés amb aquell to avorrit que el caracteritza. Em crec que sigui molt cerebral, i ahir en el debat, el seu cervell treballava de pressa, mentre les seves paraules sortien a poc a poc, per donar-li temps.
En Mas anava de protagonista. A ell sembla que totes li ponen. Quan CIU va perdre el govern, pel pacte del Tinell, alguns comentaristes pensaven que era el principi de la fi de la coalició nacionalista, i fins i tot s’havia arribat a especular que ERC podria agafar el relleu. Les divergències del Tripartit i els errors mediàtics, més que no pas de gestió, del govern actual, han donat ales a CIU, per aprofitar la darrera oportunitat de seguir com opció política. M’imagino que Mas no haurà perdut votants, per la seva intervenció del debat d’ahir, però potser no haurà guanyat els que necessita per sortir reforçat de les eleccions de novembre. Mas va sortir per atacar a tothom i no va deixar cap porta oberta al pacte post electoral. En funció de quins siguin els resultats, caldrà fer marxa enrere de moltes afirmacions i postura prepotent. Estic d’acord amb en Saül Gordillo, que Montilla va fer-li mal quan es va referir a Doñana. Tots tenim un passat i n’hem de ser conscients i coherents.
Els que seguim la política, per afició o masoquisme, vàrem poder arribar fins al final, fent una valoració a la baixa del seu desenvolupament i, sobretot, de l’interès per a les poques aportacions fetes. Els que “passen” de la política, però que ahir es varen deixar caure davant del televisor, m’imagino que els va servir per definir la seva posició davant les eleccions autonòmiques: l’abstenció.