Reflexionant a Les Agudes

Ho vàrem decidir ahir al migdia. Com gairebé cada setmana, en Ramon Verdaguer ens envia el missatge: “Demà a les 7... Àpali”. Són menys vegades de les que voldríem, les que ens hi apuntem, ja que sempre hi ha alguna cosa o altra a fer. Avui, però, teníem el matí lliure i ens va fer gràcia pujar Les Agudes. La meva família no hi havia anat mai i jo feia més de trenta anys.

Com que el President ens va canviar el costum de reflexionar en dissabte per un dimarts, em va semblar bé d’avançar-ho un parell de dies i fer-ho des de Les Agudes. Us haig de dir, però, que no hi he pensat ni un moment, i ara em tocarà reflexionar dimarts, que en principi no em va massa bé.
Les 7h del matí d’un diumenge no és cap hora, però s’està molt bé al llit. La sort és que la decisió de sortir a caminar l’has pres el dia abans, perquè quan toca el despertador voldries no haver-ho fet. Tot i així et presentes al Calisay, amb la incertesa de saber quanta gent hi haurà. Avui, per exemple, ha estat una sorpresa agradable, ja que n’érem 29.
Es tractava de pujar Les Agudes de la manera més fàcil, i buscar la complicació a l’hora de baixar, per contemplar els pous de glaç. Us asseguro que com a mínim a un parell li han passat desapercebuts, i no sé si tindran ganes de tornar-hi. Qui no els hagi vist mai, li recomano que s’hi apunti un dia. És realment fantàstic. En Ramon Verdaguer, que en aquests moments desconec que haurà escrit al seu bloc, anomena la zona que avui hem visitat, com la zona industrial del Montseny (segle XVIII).
Volíem encantar-nos amb el color de tardor del faig, però hi hem anat quinze dies tard. De totes maneres encara podies veure alguna raconada interessant. A mi, que en la meva infantesa i joventut he viscut moltes hores sota els faigs, continua emocionant-me trepitjar l’estora de fulles i gaudir de l’ombra de la fageda. Avui 29 d’octubre, hem viscut un dia d’estiu passejant pel Montseny.