S’ha acabat una legislatura, més curta del compte, i estem a punt de començar-ne una altra. Hi haurà canvi de govern? Aconseguirà el Tripartit refer l’Acord del Tinell? Tot són especulacions que el dia de Tots Sants quedaran resoltes, i qui ho determinarà serà el poble sobirà, amb l’exercici democràtic d’anar a votar.
El programa Nocturn de Ràdio Arenys, els dijous a la nit, va començar la nova temporada amb la voluntat de tractar en profunditat els àmbits socials, culturals i de lleure. El mes de setembre s’ha parlat de Sanitat, i al llarg de quatre setmanes han intervingut diferents professionals del camp sanitari, que han aportat la seva experiència, criteris i coneixement. Ha estat una experiència interessant que desitjo hagi transcendit a través de les ones de ràdio. S’ha parlat de sanitat pública, amb el paper de l’administració local i la política de l’actual govern de la Generalitat, i també de sanitat privada, amb l’exemple dels mutualisme, tan estès a Catalunya, sense oblidar-nos de la part més humana: la relació metge-pacient i el món de les residències geriàtriques.
Davant la impossibilitat de transcriure tot el que es va dir, m’agradaria reflectir les meves impressions i idees que em varen semblar interessants. Sempre que he pensat en el sistema sanitari actual, tot recordant com funcionava en la meva joventut, he tingut la sensació que potser guanyàvem en qualitat tècnica, però perdíem en qualitat humana, un aspecte al qual dono molta importància. El naixement dels centres d’assistència sanitària (CAP), va canviar com a mínim les relacions entre els professionals de la medicina i els pacients. Ho definiria com una transformació d’un contracte privat a un contracte social, amb tots els avantatges i inconvenients que això comportava.
Aleshores el metge formava part de l’entorn familiar, com també era el rector. Era la persona a qui podíem acudir les 24 hores del dia, si ens trobàvem indisposats, i que ens resolia els nostres mals. Era molt important confiar en ell, ja que no tan sols desenvolupava tasques mèdiques, sinó també practicava la psicologia, la pedagogia i l’assistència social. Amb la creació del CAP, la relació metge-pacient canvia ja que el servei mèdic l’ofereix l’administració pública, de qui el professional rep un salari pels serveis prestats. A més, ningú t’assegura que no et canviïn el metge que tens assignat, per diferents raons, totes elles raonables.
De la conversa amb el director del CAP d’Arenys, Ricard Peiró, el primer dia, i amb el sotsdirector del Servei Català de la Salut, Enric Agustí, el segon programa, quedava clara la idea que té el Govern sobre el metge del CAP, com a metge de família que coneix l’historial del pacient. No serà el metge amb qui et trobaràs passejant per la Riera, o prenent un cafè al passeig de mar, però que hi pots mantenir una relació metge-pacient amb prou confiança.
Un element important que ha treballat la conselleria de Sanitat, i que caldrà veure si té continuïtat, és la creació dels governs territorials de la salut, que tenen com a missió l’ordenació i coordinació dels recursos de cada territori, de manera que quedi garantida la prestació dels serveis sanitaris públics, en atenció primària, hospitalària i sociosanitària. Es tracta d’aplicar els principis de la política de proximitat i la participació dels agents del territori. En aquests consells, els Ajuntaments en formen part, ja que tenen un paper important en el camp de la prevenció i difusió de la salut. Aquest treball en comú haurà d’ajudar a millorar la coordinació entre el CAP i l’Hospital assignat, o el que és el mateix, entre el metge de família i l’especialista, ja que, tot i que s’ha afirmat que la infrastructura territorial catalana iniciada per l’anterior govern de la Generalitat, és bona, i que Arenys es troba en un lloc privilegiat, amb força hospitals a pocs quilòmetres de distància, i així ho corroborava el doctor Albert de Luís, cap de servei de l’Hospital Municipal de Badalona, la impressió del malalt és que va d’un metge a l’altre, que tothom hi diu la seva, i això després de resistir durant mesos pel problema de les llistes d’espera.
No queda clar si la sanitat privada és un complement o alternativa a la pública. És evident que mentre existeixin llistes d’espera de llarga durada, l’estructura privada serà una alternativa, perquè l’atenció és gairebé immediata. Probablement, però, i així ho comentava el doctor Miquel Maresma, la sanitat privada sigui l’alternativa al metge especialista, però que en primera instància, la gent es dirigeix al CAP, amb la qual cosa estaríem parlant de dos models complementaris. Tot i així caldrà veure com evoluciona, en primer lloc per les millores que es puguin anar aplicant a la sanitat pública, i també si s’acaben de solucionar els problemes que han sorgit entre mútues sanitàries i el col·lectiu de metges i consultoris privats.
L’estructura sanitària ens afecta a tots, perquè qui més qui menys passa per un centre sanitari i necessita de les atencions mèdiques. No es tracta de cap opció voluntària i és per això que el govern ha de garantir un bon servei per a tothom, al marge de la seva capacitat econòmica i social.
Sigui quin sigui el govern que es constitueixi després de Tots Sants, el tema sanitari continuarà ocupant molts polítics i professionals mèdics, per anar millorant aspectes, com per exemple la reducció de les llistes d’espera, i aconseguir una infraestructura sanitària d’acord amb els temps i les nostres necessitats.
El programa Nocturn de Ràdio Arenys, els dijous a la nit, va començar la nova temporada amb la voluntat de tractar en profunditat els àmbits socials, culturals i de lleure. El mes de setembre s’ha parlat de Sanitat, i al llarg de quatre setmanes han intervingut diferents professionals del camp sanitari, que han aportat la seva experiència, criteris i coneixement. Ha estat una experiència interessant que desitjo hagi transcendit a través de les ones de ràdio. S’ha parlat de sanitat pública, amb el paper de l’administració local i la política de l’actual govern de la Generalitat, i també de sanitat privada, amb l’exemple dels mutualisme, tan estès a Catalunya, sense oblidar-nos de la part més humana: la relació metge-pacient i el món de les residències geriàtriques.
Davant la impossibilitat de transcriure tot el que es va dir, m’agradaria reflectir les meves impressions i idees que em varen semblar interessants. Sempre que he pensat en el sistema sanitari actual, tot recordant com funcionava en la meva joventut, he tingut la sensació que potser guanyàvem en qualitat tècnica, però perdíem en qualitat humana, un aspecte al qual dono molta importància. El naixement dels centres d’assistència sanitària (CAP), va canviar com a mínim les relacions entre els professionals de la medicina i els pacients. Ho definiria com una transformació d’un contracte privat a un contracte social, amb tots els avantatges i inconvenients que això comportava.
Aleshores el metge formava part de l’entorn familiar, com també era el rector. Era la persona a qui podíem acudir les 24 hores del dia, si ens trobàvem indisposats, i que ens resolia els nostres mals. Era molt important confiar en ell, ja que no tan sols desenvolupava tasques mèdiques, sinó també practicava la psicologia, la pedagogia i l’assistència social. Amb la creació del CAP, la relació metge-pacient canvia ja que el servei mèdic l’ofereix l’administració pública, de qui el professional rep un salari pels serveis prestats. A més, ningú t’assegura que no et canviïn el metge que tens assignat, per diferents raons, totes elles raonables.
De la conversa amb el director del CAP d’Arenys, Ricard Peiró, el primer dia, i amb el sotsdirector del Servei Català de la Salut, Enric Agustí, el segon programa, quedava clara la idea que té el Govern sobre el metge del CAP, com a metge de família que coneix l’historial del pacient. No serà el metge amb qui et trobaràs passejant per la Riera, o prenent un cafè al passeig de mar, però que hi pots mantenir una relació metge-pacient amb prou confiança.
Un element important que ha treballat la conselleria de Sanitat, i que caldrà veure si té continuïtat, és la creació dels governs territorials de la salut, que tenen com a missió l’ordenació i coordinació dels recursos de cada territori, de manera que quedi garantida la prestació dels serveis sanitaris públics, en atenció primària, hospitalària i sociosanitària. Es tracta d’aplicar els principis de la política de proximitat i la participació dels agents del territori. En aquests consells, els Ajuntaments en formen part, ja que tenen un paper important en el camp de la prevenció i difusió de la salut. Aquest treball en comú haurà d’ajudar a millorar la coordinació entre el CAP i l’Hospital assignat, o el que és el mateix, entre el metge de família i l’especialista, ja que, tot i que s’ha afirmat que la infrastructura territorial catalana iniciada per l’anterior govern de la Generalitat, és bona, i que Arenys es troba en un lloc privilegiat, amb força hospitals a pocs quilòmetres de distància, i així ho corroborava el doctor Albert de Luís, cap de servei de l’Hospital Municipal de Badalona, la impressió del malalt és que va d’un metge a l’altre, que tothom hi diu la seva, i això després de resistir durant mesos pel problema de les llistes d’espera.
No queda clar si la sanitat privada és un complement o alternativa a la pública. És evident que mentre existeixin llistes d’espera de llarga durada, l’estructura privada serà una alternativa, perquè l’atenció és gairebé immediata. Probablement, però, i així ho comentava el doctor Miquel Maresma, la sanitat privada sigui l’alternativa al metge especialista, però que en primera instància, la gent es dirigeix al CAP, amb la qual cosa estaríem parlant de dos models complementaris. Tot i així caldrà veure com evoluciona, en primer lloc per les millores que es puguin anar aplicant a la sanitat pública, i també si s’acaben de solucionar els problemes que han sorgit entre mútues sanitàries i el col·lectiu de metges i consultoris privats.
L’estructura sanitària ens afecta a tots, perquè qui més qui menys passa per un centre sanitari i necessita de les atencions mèdiques. No es tracta de cap opció voluntària i és per això que el govern ha de garantir un bon servei per a tothom, al marge de la seva capacitat econòmica i social.
Sigui quin sigui el govern que es constitueixi després de Tots Sants, el tema sanitari continuarà ocupant molts polítics i professionals mèdics, per anar millorant aspectes, com per exemple la reducció de les llistes d’espera, i aconseguir una infraestructura sanitària d’acord amb els temps i les nostres necessitats.
Article publicat el mes d'octubre, a l'Ametlla d'Arenys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada