S’ha acabat la jornada de reflexió i m’adono que no hi he pensat massa. De totes maneres, a diferència d’altres vegades, ja tinc el meu vot decidit. No m’ha costat gaire, però tampoc hi he volgut donar massa voltes, perquè potser hauria optat per no votar, cosa que sempre descarto.
Algú parla de campanya estranya, però jo més aviat diria legislatura estranya, perquè per segons qui, ha estat una campanya de tres anys, i ningú pot assegurar que s’hagi acabat. En funció dels resultats de demà, podem continuar sentint parlar d’aliances, conspiracions i coses per l’estil, quan el millor seria parlar de projectes per posar en marxa.
Us confesso que no he tingut experiències electorals d’altres països, ni he pogut viure períodes de campanya més enllà de les nostres fronteres, però no crec que passi el mateix que a casa nostra. Probablement encara estem pagant els quaranta anys de dictadura i no haver trencat amb el passat. Potser els nostres fills viuran els processos electorals d’una manera més natural. Nosaltres, que hem viscut el canvi, ens haurem d’acontentar amb el que tenim.
L’únic atractiu que podem trobar en el nostre sistema democràtic, mentre no puguem entrar en un model de democràcia participativa, és la llibertat per votar allò que més s’ajusta a la teva manera de pensar, i no haver de viure amb el vot hipotecat, com passa a la gent dels partits polítics. No és estrany que hi hagi tanta gent nerviosa, pendent dels resultats de demà. Per a molts els pot suposar la pèrdua del lloc de treball, o la recuperació d’un càrrec que mai haurien imaginat que podien perdre.
Avui sopava amb un polític que té molt clara la seva disponibilitat per vuit anys, i per tant queda alliberat de l’obligació que la majoria de polítics adquireixen, d’acontentar les masses per assegurar la cadira. A Espanya ja ho va posar en pràctica el senyor Aznar, i la majoria li va agrair, si més no per no haver de patir quatre anys més. A Catalunya, però, encara no sabem què vol dir. L’anterior president hi va ser 23 anys, i l’actual no ha durat ni una legislatura sencera. Dels que es presenten, difícilment n’hi hagi cap que es proposi limitar la seva presidència a vuit anys. És per això que s’hi juguen tant amb els resultats de demà, i encara més amb els pactes de les properes setmanes.
Anirem a dormir i demà, a bona hora, exercirem el nostre dret, a l’espera que els resultats siguin beneficiosos per al nostre país, i comencem a deixar-nos d’històries i agafem el tren que se’ns escapa.
Algú parla de campanya estranya, però jo més aviat diria legislatura estranya, perquè per segons qui, ha estat una campanya de tres anys, i ningú pot assegurar que s’hagi acabat. En funció dels resultats de demà, podem continuar sentint parlar d’aliances, conspiracions i coses per l’estil, quan el millor seria parlar de projectes per posar en marxa.
Us confesso que no he tingut experiències electorals d’altres països, ni he pogut viure períodes de campanya més enllà de les nostres fronteres, però no crec que passi el mateix que a casa nostra. Probablement encara estem pagant els quaranta anys de dictadura i no haver trencat amb el passat. Potser els nostres fills viuran els processos electorals d’una manera més natural. Nosaltres, que hem viscut el canvi, ens haurem d’acontentar amb el que tenim.
L’únic atractiu que podem trobar en el nostre sistema democràtic, mentre no puguem entrar en un model de democràcia participativa, és la llibertat per votar allò que més s’ajusta a la teva manera de pensar, i no haver de viure amb el vot hipotecat, com passa a la gent dels partits polítics. No és estrany que hi hagi tanta gent nerviosa, pendent dels resultats de demà. Per a molts els pot suposar la pèrdua del lloc de treball, o la recuperació d’un càrrec que mai haurien imaginat que podien perdre.
Avui sopava amb un polític que té molt clara la seva disponibilitat per vuit anys, i per tant queda alliberat de l’obligació que la majoria de polítics adquireixen, d’acontentar les masses per assegurar la cadira. A Espanya ja ho va posar en pràctica el senyor Aznar, i la majoria li va agrair, si més no per no haver de patir quatre anys més. A Catalunya, però, encara no sabem què vol dir. L’anterior president hi va ser 23 anys, i l’actual no ha durat ni una legislatura sencera. Dels que es presenten, difícilment n’hi hagi cap que es proposi limitar la seva presidència a vuit anys. És per això que s’hi juguen tant amb els resultats de demà, i encara més amb els pactes de les properes setmanes.
Anirem a dormir i demà, a bona hora, exercirem el nostre dret, a l’espera que els resultats siguin beneficiosos per al nostre país, i comencem a deixar-nos d’històries i agafem el tren que se’ns escapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada