Avui m’han convidat un programa de Ràdio Arenys, fet per joves i dedicat als joves. Us haig de dir que quan m’ho varen demanar per telèfon, em pensava que s’equivocaven. Després ho vaig entendre. Resulta que a mig programa fan un gir de cent vuitanta graus, que anomenen: “l’altra cara de la moneda”, és a dir, jo era aquesta altra cara, el vell.
El tema del programa eren les eleccions, i la participació dels joves, i havien convidat a tres joves, de 22, 24 i 26 anys. Jo era el quart convidat, que els doblava l’edat, i que apareixia a la segona part, per opinar i discutir sobre els seus comentaris.
Els tres joves pensaven bastant de la mateixa manera. Cap d’ells es trobava implicat en moviments polítics ni de partits, però estaven més o menys atens al fet polític i tenien opinió.
Els he dit que em sap greu quan veig que els joves no s’impliquen prou en política, sobretot tenint en compte que ells són el futur. També he parlat de les diferències entre la meva joventut, predemocràtica, i la d’ells, nascuts en democràcia.
És difícil motivar els joves, quan no es solucionen els seus problemes. Fa massa temps que parlem del problema de l’habitatge; de la precarietat laboral; de les dificultats d’independitzar-se de la família... i no apareixen solucions prou contundents. I encara és pitjor quan, en campanya electoral, els representants dels partits polítics es tiren els plats pel cap, en temes, a vegades menors, i no dediquen prou temps per presentar propostes clares per solucionar els problemes que pateixen els joves, i els que no ho som tant.
També els he donat part de culpa. La porta per implicar-se en la lluita política està oberta, i si no s’entra, sovint és per desídia. És cert que viuen desencantats, però no és excusa suficient per no moure un dit.
Crec que valdria la pena asseure en una mateixa taula, aquelles persones que han optat per dedicar-se a la política, amb aquells joves que estan poc motivats per entrar-hi, i que han perdut l’esperança que algú els ajudi a trobar solucions. Ens adonaríem que les coses no són blanques i negres, sinó que hi ha matisos, i que aquests matisos llueixen a partir del diàleg, de saber escoltar i aprendre de l’altre, i ser capaç de comprometre’s amb l’altre.
Ho he dit en altres ocasions, i ho repeteixo: Tant de bo que en les properes eleccions municipals, Arenys comptés amb candidatures joves. Voldria dir que el jovent d’avui, treballa per al futur, i no s’acontenta en contemplar com els més grans els preparen el terreny on després s’hauran de moure.
Quan parlo amb els partits polítics, sempre els faig la mateixa pregunta: teniu joves al partit? Si en tenen, els felicito, però si no, que és el més normal, els animo a engrescar-los, perquè són el demà i tenen, entre d’altres, la virtut de l’energia i la utopia, que és bàsica per avançar, en una societat massa acomodada i passiva com és la nostra.
El tema del programa eren les eleccions, i la participació dels joves, i havien convidat a tres joves, de 22, 24 i 26 anys. Jo era el quart convidat, que els doblava l’edat, i que apareixia a la segona part, per opinar i discutir sobre els seus comentaris.
Els tres joves pensaven bastant de la mateixa manera. Cap d’ells es trobava implicat en moviments polítics ni de partits, però estaven més o menys atens al fet polític i tenien opinió.
Els he dit que em sap greu quan veig que els joves no s’impliquen prou en política, sobretot tenint en compte que ells són el futur. També he parlat de les diferències entre la meva joventut, predemocràtica, i la d’ells, nascuts en democràcia.
És difícil motivar els joves, quan no es solucionen els seus problemes. Fa massa temps que parlem del problema de l’habitatge; de la precarietat laboral; de les dificultats d’independitzar-se de la família... i no apareixen solucions prou contundents. I encara és pitjor quan, en campanya electoral, els representants dels partits polítics es tiren els plats pel cap, en temes, a vegades menors, i no dediquen prou temps per presentar propostes clares per solucionar els problemes que pateixen els joves, i els que no ho som tant.
També els he donat part de culpa. La porta per implicar-se en la lluita política està oberta, i si no s’entra, sovint és per desídia. És cert que viuen desencantats, però no és excusa suficient per no moure un dit.
Crec que valdria la pena asseure en una mateixa taula, aquelles persones que han optat per dedicar-se a la política, amb aquells joves que estan poc motivats per entrar-hi, i que han perdut l’esperança que algú els ajudi a trobar solucions. Ens adonaríem que les coses no són blanques i negres, sinó que hi ha matisos, i que aquests matisos llueixen a partir del diàleg, de saber escoltar i aprendre de l’altre, i ser capaç de comprometre’s amb l’altre.
Ho he dit en altres ocasions, i ho repeteixo: Tant de bo que en les properes eleccions municipals, Arenys comptés amb candidatures joves. Voldria dir que el jovent d’avui, treballa per al futur, i no s’acontenta en contemplar com els més grans els preparen el terreny on després s’hauran de moure.
Quan parlo amb els partits polítics, sempre els faig la mateixa pregunta: teniu joves al partit? Si en tenen, els felicito, però si no, que és el més normal, els animo a engrescar-los, perquè són el demà i tenen, entre d’altres, la virtut de l’energia i la utopia, que és bàsica per avançar, en una societat massa acomodada i passiva com és la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada