Aquesta nit i matinada ens han caigut quatre gotes, però en volem més. Aquest capvespre el cel s’ha anat tapant i m’he animat, però... ja veurem com acaba.
Cada vegada estem més pendents de la meteorologia, i les converses a bars, ascensors i cues, ja no són només una excusa per dir alguna cosa quan no se t’acut res més, sinó que esdevenen matèria de preocupació i conversa.
Tot i així, es poden observar diferències segons el lloc de residència de la gent. Els que viuen més a prop del camp, el bosc... viuen amb més preocupació la falta de pluja. Les persones de grans ciutats, i que tenen la sort que els hi netegen els carrers, no s’adonen massa del problema, sobretot si de l’aixeta en surt aigua per beure i cuinar.
Estem acostumats que en moments de crisi ens bombardegin amb anuncis per estalviar el consum d’aigua, o més aviat, el malbaratament. Nosaltres, però, ens tornem insensibles i només ens queixem quan arriba el rebut de l’aigua.
Aquesta setmana m’han carregat el rebut de l’aigua i l’he comparat amb el del telèfon, el gas i l’electricitat. No sé si paguem el que és just ni si tothom paga segons la despesa que en fa (em refereixo a particulars i empreses). El que és cert, però, que l’import del rebut de l’aigua és molt baix comparat amb els altres. Potser a vegades l’hem trobat car perquè ens ha semblat que l’aigua no ens havia de costar res, a diferència de l’electricitat que s’ha de produir o el gas, però caldria que fóssim conscients que d’aigua cada vegada n’hi ha menys i cada vegada en necessitem més.
He pensat en les empreses que envasen l’aigua del Montseny, per exemple. En més d’una ocasió s’ha criticat que s’apropiaven d’aigua de tots per després vendre-la. Una circumstància que va paral·lela a la dessalinització de l’aigua de mar, amb el corresponent cost per als consumidors.
Farà cinc mesos que a casa vàrem instal·lar un aparell descalcificador i un altre per tractar l’aigua de beure. N’estem contents perquè els conductes d’aigua i els aparells electrodomèstics ja no reben calç i també perquè podem veure l’aigua de l’aixeta i ens estalviem de comprar l’aigua d’ampolla, i d’aquesta manera contribuïm a disminuir la quantitat de plàstic a reciclar.
Crec que seria important que tots miréssim de contribuir a fer més racional aquesta vida que entre tots hem transformat irracionalment. Tenim moltes coses per aprendre, i els blogs i l’internet ens hi poden ajudar. Amb tot, però, convé que plogui, perquè sense aigua ho tindrem pelut!
Cada vegada estem més pendents de la meteorologia, i les converses a bars, ascensors i cues, ja no són només una excusa per dir alguna cosa quan no se t’acut res més, sinó que esdevenen matèria de preocupació i conversa.
Tot i així, es poden observar diferències segons el lloc de residència de la gent. Els que viuen més a prop del camp, el bosc... viuen amb més preocupació la falta de pluja. Les persones de grans ciutats, i que tenen la sort que els hi netegen els carrers, no s’adonen massa del problema, sobretot si de l’aixeta en surt aigua per beure i cuinar.
Estem acostumats que en moments de crisi ens bombardegin amb anuncis per estalviar el consum d’aigua, o més aviat, el malbaratament. Nosaltres, però, ens tornem insensibles i només ens queixem quan arriba el rebut de l’aigua.
Aquesta setmana m’han carregat el rebut de l’aigua i l’he comparat amb el del telèfon, el gas i l’electricitat. No sé si paguem el que és just ni si tothom paga segons la despesa que en fa (em refereixo a particulars i empreses). El que és cert, però, que l’import del rebut de l’aigua és molt baix comparat amb els altres. Potser a vegades l’hem trobat car perquè ens ha semblat que l’aigua no ens havia de costar res, a diferència de l’electricitat que s’ha de produir o el gas, però caldria que fóssim conscients que d’aigua cada vegada n’hi ha menys i cada vegada en necessitem més.
He pensat en les empreses que envasen l’aigua del Montseny, per exemple. En més d’una ocasió s’ha criticat que s’apropiaven d’aigua de tots per després vendre-la. Una circumstància que va paral·lela a la dessalinització de l’aigua de mar, amb el corresponent cost per als consumidors.
Farà cinc mesos que a casa vàrem instal·lar un aparell descalcificador i un altre per tractar l’aigua de beure. N’estem contents perquè els conductes d’aigua i els aparells electrodomèstics ja no reben calç i també perquè podem veure l’aigua de l’aixeta i ens estalviem de comprar l’aigua d’ampolla, i d’aquesta manera contribuïm a disminuir la quantitat de plàstic a reciclar.
Crec que seria important que tots miréssim de contribuir a fer més racional aquesta vida que entre tots hem transformat irracionalment. Tenim moltes coses per aprendre, i els blogs i l’internet ens hi poden ajudar. Amb tot, però, convé que plogui, perquè sense aigua ho tindrem pelut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada