Avui llegíem a la premsa la referència de l’estudi de Caixa Catalunya sobre la repercussió de la immigració en el creixement del Producte Interior Brut (PIB) a Espanya. Pel que sembla, el PIB sense el fenomen migratori hauria baixat un 0,6% entre els anys 1995-2005, i en canvi el resultat ha estat d’un creixement del 2,6% L’estudi també parla d’altres països europeus i a tot arreu l’efecte és positiu.
Una altra conseqüència del fenomen migratori és el creixement demogràfic europeu entre els mateixos anys referits, amb un increment d’11,9 milions de persones immigrades, un 76% sobre el creixement total (15,7 milions). A Espanya el percentatge és del 78,6%. No fa massa temps comentava que en aquests moments, i gràcies a la cotització de persones immigrants, el saldo de la Seguretat Social és positiu.
Crec que és important llegir aquestes notícies i reflexionar-hi una mica. Massa sovint critiquem el fenomen migratori, quan en realitat és la salvació d’Europa. És veritat, però, que, com en totes les coses, cal ordre i concert i no si val fer-ho de qualsevol manera, perquè llavors és quan neixen els problemes.
A Espanya i Catalunya, molts problemes d’integració dels nouvinguts s’haurien pogut resoldre, o com a mínim alleugerir, si haguéssim estat més previsors, havent après dels errors dels països europeus que van ser primers a rebre allaus d’immigrants. Nosaltres ens hi hem trobat com si fos una novetat i això ens ha fet molt mal.
Hem d’entendre que els moviments migratoris són imparables, sobretot si no fem res per resoldre els problemes dels països subdesenvolupats, i més aviat els tanquem les portes a desenvolupar-se, bloquejant les exportacions o donant suport a segons quins governs dictatorials.
Atenció també a no culpar la immigració dels problemes de la nostra llengua i de les nostres aspiracions independentistes. El problema és a dins, a Espanya i també a Catalunya, al marge de si venen més o menys persones d’altres continents i països. És bo col·locar cada cosa al seu lloc i assignar les responsabilitats a qui realment les té.
Una altra conseqüència del fenomen migratori és el creixement demogràfic europeu entre els mateixos anys referits, amb un increment d’11,9 milions de persones immigrades, un 76% sobre el creixement total (15,7 milions). A Espanya el percentatge és del 78,6%. No fa massa temps comentava que en aquests moments, i gràcies a la cotització de persones immigrants, el saldo de la Seguretat Social és positiu.
Crec que és important llegir aquestes notícies i reflexionar-hi una mica. Massa sovint critiquem el fenomen migratori, quan en realitat és la salvació d’Europa. És veritat, però, que, com en totes les coses, cal ordre i concert i no si val fer-ho de qualsevol manera, perquè llavors és quan neixen els problemes.
A Espanya i Catalunya, molts problemes d’integració dels nouvinguts s’haurien pogut resoldre, o com a mínim alleugerir, si haguéssim estat més previsors, havent après dels errors dels països europeus que van ser primers a rebre allaus d’immigrants. Nosaltres ens hi hem trobat com si fos una novetat i això ens ha fet molt mal.
Hem d’entendre que els moviments migratoris són imparables, sobretot si no fem res per resoldre els problemes dels països subdesenvolupats, i més aviat els tanquem les portes a desenvolupar-se, bloquejant les exportacions o donant suport a segons quins governs dictatorials.
Atenció també a no culpar la immigració dels problemes de la nostra llengua i de les nostres aspiracions independentistes. El problema és a dins, a Espanya i també a Catalunya, al marge de si venen més o menys persones d’altres continents i països. És bo col·locar cada cosa al seu lloc i assignar les responsabilitats a qui realment les té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada