Aquest matí he anat a l’Ajuntament a presentar una instància. Resulta que uns amics meus que avui sortien de vacances, a primera hora, es creien que les instàncies a l’Ajuntament d’Arenys de Mar es podien omplir i presentar telemàticament. Ahir el vespre em varen telefonar per demanar com es feia i els vaig haver de dir que calia presentar la instància presencialment a l’Ajuntament, en horari de matins, de dilluns a divendres, tret d’aquesta setmana que dimarts i dimecres són festius. No cal dir que m’hi vaig brindar i avui l’he anat a presentar.
Cal dir que les persones que atenen a la planta baixa de l’Ajuntament són molt amables i això s’ha de dir perquè només parlem dels funcionaris a l’hora de criticar-los. M’he hagut d’esperar una estona perquè estaven atenent a altres persones. Potser sí que convindria organitzar-ho d’una altra manera ja que, sense voler-ho, m’he assabentat de tots els detalls.
Mentre m’esperava ha entrat una senyora, ben vestida i d’uns setanta anys, demanant en veu alta, però educadament, si es podia queixar! Es veu que deu viure a primera línia de mar i la música (ella ha posat en dubte que allò fos realment música – m’ha dit que era un pum, pum, pum...-), ha durat fins als voltants de la set del matí, per la qual cosa amb prou feines ha pogut dormir.
Segons ha dit, la senyora, ha anat al Marfil a parlar “amb el aquell noi”, i l’ha fet “emprenyar molt” (paraules textuals). Segons la seva versió (l’única que jo tinc), “aquell noi” li ha dit que allò era cultura i que no havien de fer només música de clausura (?). També ha comentat, aquesta senyora, que “aquell noi” li ha dit que anessin en un hotel, perquè aquesta nit n’hi tornava haver, o en algun poble de muntanya on no hi hagi soroll.
Tot plegat m’ha semblat una mica esperpèntic i, repeteixo, només conec la versió de la senyora, a qui no tinc el gust de conèixer. La noia que l’ha atès li ha dit, molt correctament, que ella només li podia oferir un model d’instància perquè omplís i presentés al Registre Municipal. Jo, ja que també es dirigia a les persones que ens esperàvem, li he dit que omplís la instància, ja que li podrien respondre raonadament. Un altre que s’esperava li ha dit que anés a la policia. Ell ho va fer una vegada, en un poble que no ha nomenat, i mai mes varen fer música fins tan tard.
La senyora s’ha endut el model d’instància però no sé si l’omplirà i presentarà. Tal com ja he dit moltes vegades, ens és molt fàcil criticar de paraula, però a l’hora d’escriure som una mica mandrosos.
Espero que aquesta senyora pugui dormir aquesta nit. De fet, a diferència del juliol, les nits són més fresques i es poden tancar les finestres. De totes maneres seria bo saber si el concert va durar fins tan tard; si no hi ha cap reglament municipal o autonòmic que reguli els horaris d’espectacles a l’aire lliure; i si no es poden trobar solucions conciliadores, ara que es parla tant de la conciliació.
Al marge de tot, em quedo en una qüestió i la pregunto en obert, a l’equip de govern municipal: Quan podrem presentar instàncies, telemàticament? I posats a fer: Quan es podran fer més gestions administratives per Internet?
Cal dir que les persones que atenen a la planta baixa de l’Ajuntament són molt amables i això s’ha de dir perquè només parlem dels funcionaris a l’hora de criticar-los. M’he hagut d’esperar una estona perquè estaven atenent a altres persones. Potser sí que convindria organitzar-ho d’una altra manera ja que, sense voler-ho, m’he assabentat de tots els detalls.
Mentre m’esperava ha entrat una senyora, ben vestida i d’uns setanta anys, demanant en veu alta, però educadament, si es podia queixar! Es veu que deu viure a primera línia de mar i la música (ella ha posat en dubte que allò fos realment música – m’ha dit que era un pum, pum, pum...-), ha durat fins als voltants de la set del matí, per la qual cosa amb prou feines ha pogut dormir.
Segons ha dit, la senyora, ha anat al Marfil a parlar “amb el aquell noi”, i l’ha fet “emprenyar molt” (paraules textuals). Segons la seva versió (l’única que jo tinc), “aquell noi” li ha dit que allò era cultura i que no havien de fer només música de clausura (?). També ha comentat, aquesta senyora, que “aquell noi” li ha dit que anessin en un hotel, perquè aquesta nit n’hi tornava haver, o en algun poble de muntanya on no hi hagi soroll.
Tot plegat m’ha semblat una mica esperpèntic i, repeteixo, només conec la versió de la senyora, a qui no tinc el gust de conèixer. La noia que l’ha atès li ha dit, molt correctament, que ella només li podia oferir un model d’instància perquè omplís i presentés al Registre Municipal. Jo, ja que també es dirigia a les persones que ens esperàvem, li he dit que omplís la instància, ja que li podrien respondre raonadament. Un altre que s’esperava li ha dit que anés a la policia. Ell ho va fer una vegada, en un poble que no ha nomenat, i mai mes varen fer música fins tan tard.
La senyora s’ha endut el model d’instància però no sé si l’omplirà i presentarà. Tal com ja he dit moltes vegades, ens és molt fàcil criticar de paraula, però a l’hora d’escriure som una mica mandrosos.
Espero que aquesta senyora pugui dormir aquesta nit. De fet, a diferència del juliol, les nits són més fresques i es poden tancar les finestres. De totes maneres seria bo saber si el concert va durar fins tan tard; si no hi ha cap reglament municipal o autonòmic que reguli els horaris d’espectacles a l’aire lliure; i si no es poden trobar solucions conciliadores, ara que es parla tant de la conciliació.
Al marge de tot, em quedo en una qüestió i la pregunto en obert, a l’equip de govern municipal: Quan podrem presentar instàncies, telemàticament? I posats a fer: Quan es podran fer més gestions administratives per Internet?
Avui aquesta nit comencen les festes de Gràcia. Amb tot l'enrenou de l'ordenança sobre incivisme a Barcelona. Jo m'en vaig a dormir a Vilassar, perquè a Gràcia no s'hi pot viure.
ResponEliminaÉs la meva versió, esclar. La que no surt per televisió.
Aquesta senyora encara hauria d'estar contenta que el destí l'hagi dut a Arenys, en comptes de Gràcia. Allí, a més del so, l'endemà hi ha les vomitades, les orinades, la gent estesa, plats, gots i escombraries varies. Tot molt lúdic, però.