Avui hem anat al Far per una celebració familiar, i hem pogut gaudir de la pau que a vegades ens falta vora mar. Sí, perquè el Far que hem visitat no és cap referent per als navegants del mediterrani.
Des del Far, on hem passat el dia, es divisa una mar de muntanyes, amb el pantà de Susqueda a la vall.
No feia un dia clar per poder veure massa lluny. Recordo alguna vegada haver vist Montserrat, però avui t’acontentaves amb el Montseny, per una banda, i la ciutat de Girona, presidida per la seva catedral i Sant Fèlix, per una altra.
M’he endut el diari per no desconnectar totalment del món. Avui dia les notícies arriben fins el racó més amagat de casa nostra, però si vols, pots restar totalment al marge de les notícies que succeeixen arreu.
Després d’un desnivell de mil metres, hem arribat a casa amb ganes de recuperar les novetats aparcades, i a través del blog de Saül Gordillo, m’he fixat en una: la trobada entre ERC i Cpc. Ara resultarà que haurà calgut la renúncia (?) de Maragall a tornar-se a presentar per a la presidència de la Generalitat, perquè Cpc recuperi el camí perdut (des de molt el principi).
No és estrany que ara es rebin crítiques des de diferents cantons. La situació contradictòria en què s’ha viscut durant tots aquests anys – més de cara a fora que no pas de cara endins – fa difícil d’entendre aquests primers contactes amb ERC i ICV.
Com en totes les famílies i organitzacions, no tots els membres pensen de la mateixa manera, ni s’aconsegueixen tots els resultats que un es proposa de bon començament. Cpc, menystingut per molts, ha desenvolupat una lloable tasca interna, amb molta responsabilitat i rigor. Crec que s’han aconseguit els objectius marcats, sobretot, insisteixo, de cara a l’interior de l’organitza
ció. De cara a fora potser no s’ha sabut explicar els veritables objectius de Cpc.
Desconec en què poden acabar aquests contactes que s’han iniciat tan bon punt s’ha proclamat Montilla com a presidenciable. Desitjaria que s’avancés en el principal objectiu de Cpc, pel quals molts membres han entrat a l’organització (a part de qui hi pogués ser per atrapar algun càrrec –aquesta ha estat la principal crítica rebuda-). L’objectiu primer i que ara de ser més rellevant, és el de canviar la manera de fer política. Una política més participativa i transparent. No sé si mai s’aconseguirà, però s’ha d’intentar millorar-ho.
Si voleu passar un dia tranquil us aconsello anar al Santuari de la mare de Déu del Far, a uns 40 quilòmetres de Vic. Millor dissabte que no pas diumenge, que hi ha més moviment de visitants. Seria un bon lloc per anar-hi a preparar les estratègies i pactes electorals, de cara el mes de novembre i també el maig de 2007.
Des del Far, on hem passat el dia, es divisa una mar de muntanyes, amb el pantà de Susqueda a la vall.No feia un dia clar per poder veure massa lluny. Recordo alguna vegada haver vist Montserrat, però avui t’acontentaves amb el Montseny, per una banda, i la ciutat de Girona, presidida per la seva catedral i Sant Fèlix, per una altra.
M’he endut el diari per no desconnectar totalment del món. Avui dia les notícies arriben fins el racó més amagat de casa nostra, però si vols, pots restar totalment al marge de les notícies que succeeixen arreu.
Després d’un desnivell de mil metres, hem arribat a casa amb ganes de recuperar les novetats aparcades, i a través del blog de Saül Gordillo, m’he fixat en una: la trobada entre ERC i Cpc. Ara resultarà que haurà calgut la renúncia (?) de Maragall a tornar-se a presentar per a la presidència de la Generalitat, perquè Cpc recuperi el camí perdut (des de molt el principi).
No és estrany que ara es rebin crítiques des de diferents cantons. La situació contradictòria en què s’ha viscut durant tots aquests anys – més de cara a fora que no pas de cara endins – fa difícil d’entendre aquests primers contactes amb ERC i ICV.
Com en totes les famílies i organitzacions, no tots els membres pensen de la mateixa manera, ni s’aconsegueixen tots els resultats que un es proposa de bon començament. Cpc, menystingut per molts, ha desenvolupat una lloable tasca interna, amb molta responsabilitat i rigor. Crec que s’han aconseguit els objectius marcats, sobretot, insisteixo, de cara a l’interior de l’organitza
ció. De cara a fora potser no s’ha sabut explicar els veritables objectius de Cpc.Desconec en què poden acabar aquests contactes que s’han iniciat tan bon punt s’ha proclamat Montilla com a presidenciable. Desitjaria que s’avancés en el principal objectiu de Cpc, pel quals molts membres han entrat a l’organització (a part de qui hi pogués ser per atrapar algun càrrec –aquesta ha estat la principal crítica rebuda-). L’objectiu primer i que ara de ser més rellevant, és el de canviar la manera de fer política. Una política més participativa i transparent. No sé si mai s’aconseguirà, però s’ha d’intentar millorar-ho.
Si voleu passar un dia tranquil us aconsello anar al Santuari de la mare de Déu del Far, a uns 40 quilòmetres de Vic. Millor dissabte que no pas diumenge, que hi ha més moviment de visitants. Seria un bon lloc per anar-hi a preparar les estratègies i pactes electorals, de cara el mes de novembre i també el maig de 2007.
Your are Nice. And so is your site! Maybe you need some more pictures. Will return in the near future.
ResponElimina»