Ahir dissabte vàrem participar a les Completes a llaor de Sant Zenon, patró d’Arenys de Mar. Any rere any, a la vigília de Sant Zenon, els arenyencs ens apleguem a l’Església de Santa Maria per cantar l’himne al nostre sant patró.
Enguany hi havia dos trets diferencials respecte a altres anys: les males relacions entre la parròquia i el grup de joves més actiu i participatiu de la vila, arran dels fets de la nit de naps, i fins i tot de la festa de Sant Roc de l’any passat, i el comiat dels nostres rector i vicari, en Martí i en Pepe.
L’acte va començar en la intimitat de l’església, plena però, de gom a gom. En Pepe va fer la homilia, començant amb unes paraules de comiat, que els arenyencs de caps de setmana o d’estiu, no acabaven d’entendre - es veia per les seves cares. En Pepe, amb el to que el caracteritza, va recordar els 32 anys de responsabilitat parroquial i va reconèixer encerts i errors i va pressuposar que algunes persones s’alegrarien del relleu i d’altres els sabria greu. Es podia veure que tenia molt present els darrers enfrontaments amb el col·lectiu de joves, un fet que, qui el coneix, sap que l’ha afectat molt.
En Martí va escoltar estoicament, dissimulant qualsevol gest que es pogués interpretar. En el fons però, les persones que l’hem conegut tant com s’ha deixat conèixer, li notàvem un aire de tristesa i emoció. En Martí, com també li passa a en Pepe, s’estima Arenys, on ha viscut anys fèrtils per a l’església de tots, i anys molt difícils per a la comunitat catòlica que no s’acontenta només en seguir les directrius d’una Església conservadora i tancada a la realitat del món d’avui.
En Martí i en Pepe han estat treballant dins el col·lectiu del Fòrum Alsina, gens en la línia de l’actual bisbe de Girona i de la majoria de bisbes catalans, però que amb els encerts i els errors, han pretès estar al costat de la comunitat de base i interpretar les paraules de l’evangeli, força allunyades del poder jeràrquic de l’Església actual. A ells també els hem exigit que no es fessin grans ni conservadors, i no sempre els hem fet prou costat.
S’acabava la celebració i el pare Mateu va demanar que obrissin les portes principals de l’església perquè totes les persones de l’exterior poguessin cantar junts l’himne al nostre patró.
S’ha d’haver viscut més d’una vegada el cant de l’himne per entendre el què està passant. És una barreja de devoció, tradició i espectacle, indestriable i que s’ha d’acceptar tal com ve. És una barreja de creients i agnòstics però amb un tret comú: arenyencs que estimem la nostra vila i que ens apleguem la vigília de la Festa Major.
Els actes continuen fins dilluns dia 10, dia festiu a Arenys de Mar. Aquesta nit de diumenge hi haurà el castell de focs artificials, que grans i petits esperen de cada any. Som al ple de l’estiu, on et veus obligat a sortir a passejar per la Riera on, per cert, enguany tens la possibilitat de connectar-te a internet, sense fils, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Arenys i Arenys.org.
Bona festa major
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada