Aquest dimarts han passat per Arenys dos diputats defensors del SÍ: Manuel Mas, diputat pel grup socialista al Congrés de Madrid i Toni Comín, diputat pel grup Socialista-Ciutadans pel Canvi, al Parlament de Catalunya. L’objectiu era clar: justificar per què s’ha de votar Sí el proper diumenge.
Manuel Mas ens ha avançat que venia a parlar d’Espanya, d’una Espanya plural i ha explicat el No del PP i ERC perquè tots dos miren el passat: una Espanya que ja no és i una Espanya que no serà.
Segons Mas, la història de l’Espanya de les autonomies és la història d’un gran èxit. S’ha manifestat com a federalista i ha remarcat que si bé al PSOE no tothom és federalista, el seu president ho té molt clar i per això Catalunya podrà tenir l’Estatut que es porta a referèndum aquest diumenge.
Ha volgut deixar molt clar que l’Estatut és una llei orgànica espanyola i que com a tal ha de ser aprovada pel Congrés i Senat de Madrid. És per això que no és el mateix Estatut que es va aprovar al Parlament de Catalunya, el 30 de setembre, perquè aquell Estatut no l’haurien votat favorablement al Congrés de diputats.
Referint-se a ERC ha manifestat que la independència significaria un canvi de règim, i aquest només es pot assolir per renúncia del poder vigent o per un cop d’estat, dues hipòtesis que avui no es poden donar, i que precisament l’establiment de l’estat de les autonomies ha actuat com a garantia de no fer marxa enrere.
Ha afegit que el catalanisme polític s’ha de replantejar i s’ha ofert a parlar-ne en alguna altra ocasió. Ha acabat la seva intervenció dient que s’ha d’avançar junt amb Espanya i Europa perquè la majoria dels problemes que ens afecten són comuns, i afirmant una vegada més que cal mirar cap a l’Espanya plural.
En Toni Comín, ha entrat més en detall a parlar de l’Estatut que votarem en referèndum. Abans però ha afirmat que tindrem un nou Estatut perquè per primera vegada tenim uns governs català i espanyol, d’esquerres. També ha afirmat que molta gent està desconcertada no tant pel resultat obtingut sinó per com ha anat el procés.
De l’Estatut ha parlat de set virtuts. La primera, la del reconeixement de Catalunya com a nació. La segona virtut és l’equiparació de les dues llengües en drets i deures. La tercera virtut d’aquest Estatut és la incorporació d’un capítol de drets i deures dels catalans, i l’obligatorietat de la Generalitat d’omplir-los de contingut. La quarta virtut és el fet que es tornen a escriure les competències de l’Estatut del 79, però aquesta vegada es podran tenir en plenament. La cinquena virtut és la incorporació de nous fenòmens que l’any 79 no existien: competències en immigració, noves tecnologies... Ha agrupat les dues virtuts restants: la incorporació de competències en dues columnes de l’estat modern i que a l’any 1979 no es varen tractar, com són Justícia i finançament i que ara són tractades en capítols a part.
Toni Comín ha acabat la seva intervenció donant alguns exemples de noves competències i manifestant que si optéssim pel No ens quedaríem en condicions pitjors a les del 79 perquè les altres autonomies aniran avançant.
En el debat posterior ha tornat a sortir la idea de l’Espanya federal a l’estil alemany, per acabar afirmant, a preguntes del públic, que la “retallada” de l’Estatut del 30 de setembre no és tan important com algú ens vol fer veure, i que el PSC ja volia modificar els quaranta punts que el Consell Consultiu havia avisat que, en funció de la interpretació que se’n fes, podien ser considerats anticonstitucionals. Uns punts que es varen modificar durant les negociacions de Madrid.
La majoria dels assistents tenien, molt probablement, la decisió presa. Algú hi havia que no anava en sintonia i molt probablement no l’han aconseguit convèncer. Diumenge coneixerem els percentatges i cada partit farà la seva valoració.
Les principals competències de l'estatut que ens sotmeten a aprovació tenen cuetes molt aclaridores, totes de l'estil: "...d'acord amb la llei orgànica"; "...salvant allò que s'estipula en l'article tal de la Constitució"; "...subjecte a la normativa de l'Estat". ZP diu que serà generós en el desplegament. Suposant que ho sigui (que vista la lectura restrictiva que fan tots els espanyols de la Constitució, és molt suposar), qui ens diu que una arribada del PP al govern de Madrid no derogarà lleis i normatives permisives i ens collarà amb noves lleis i reglaments fins a l'asfíxia competencial?
ResponEliminaI pel que fa al finançament: llegim, si us plau, amb molta atenció, l'article 206.3 del nou estatut. "Café para todos:¡Paga Cataluña!", es podria titular si li haguéssim de posar títol.
No es pot dir SI a un dogal al coll com aquest. Una mica de consciència, si us plau!
Aleshores és millor l'Estatut vigent? Ni molt menys!. Una gran part i molt de detall de l'Estatut nou és perquè això no passi.
ResponEliminaL'estatut vigent és un desastre per a les aspiracions de Catalunya, i el nou també, perquè no canvia res de substancial (finançament, bilateralitat en les relacions estat-generalitat, gestió de ports i aeroports, reconeixement nacional) i només millora molt feblement alguns drets de dones, infants, etc...
ResponEliminaL'estatut que caldria aprovar seria el del 30-S, però vist que no pot ser... apostarem pel SI com a tractament de xoc. Com més aviat es reveli que és un nyap, millor. I aleshores, vist com tracten els estatuts catalans a Madrid, ja no cal que en presentem cap més.
D'aquí a uns anys, el proper document d'aquest abast polític no el tramitarem a les corts espanyoles, sinó a la Tesorería Gral. de la Seguridaz Social. Que ens paguin allò que correspon per les nostres jubilacions futures, que fotem el camp.
Som una nació, i tenim dret a decidir.