Els dos Arenys més a prop

Arran de l’elaboració de la Constitució europea, varen sorgir picabaralles per la intenció d’uns quants partits europeus que defensaven les arrels cristianes d’Europa. N’hi havia d’altres que no en volien sentir a parlar, tot tement que la seva inclusió feia perillar la no confessionalitat de la mateixa.

Fa menys, en una xerrada del tripartit sobre la nova divisió territorial, es parlava de la separació de la comarca del Maresme en tres, creant-ne una de nova: la Selva marina, que feien coincidir amb els límits dels bisbats de Girona i Barcelona, i així ho justificaven.
De tots és conegut el gran nombre de municipis de Catalunya, un bon grapat dels quals són de petites dimensions. Cada intent que hi ha hagut d’agrupar-los ha estat rebutjat perquè a ningú li ha agradat la idea que el seu municipi de naixement desaparegués. La solució que la nova divisió territorial semblava aportar és la de mantenir els municipis, però mancomunar més serveis.
La nostra vila d’Arenys de Mar cada vegada és més a prop de la nostra veïna d’Arenys de Munt i això fa que augmenti la idea i també la necessitat de mancomunar-los. Paral·lelament, ja fa temps que existeix un moviment que demana la unificació dels dos municipis i d’aquesta manera parlar sempre d’Arenys, un fet que de ben segur no agrada a tothom i que, en cas de posar-se a discutir, de ben segur que no arribaríem enlloc.
Aquest estiu, però, es produirà un fet ben curiós. El bisbat de Girona, cada vegada amb menys capellans disponibles, ha decidit substituir els dos capellans d’Arenys de Mar, pel nou rector d’Arenys de Munt, que d’aquesta manera exercirà en els dos municipis.
Si ens creguéssim que la tendència a la vida civil és fixar-se en la tradició religiosa, podríem pensar que, a no tardar, els dos Arenys poden arribar a compartir un mateix Alcalde.
Us podrà semblar estrany i per alguns una tonteria, però si s’analitza a fons, molts dels arguments per anar-hi en contra, cauen, i es mantenen més les formes que els continguts. Tothom hi pot dir la seva i tothom tindrà les seves raons, però en un món cada vegada més globalitzat la unió fa la força. Donem-li els noms que vulguem, però treballem plegats que és l’única manera d’avançar.