Conferència de Mohammed Chaib

Aquest divendres 2 de juny, va tenir lloc a la Biblioteca P. Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar, la conferència “Immigració i integració”, organitzada pel Grup de Debat i Tertúlia, a càrrec del diputat al Parlament de Catalunya, el senyor Mohammed Chaib.

Mohammed Chaib va començar dient que la imatge que arriba de nosaltres als països d’emigrants fa que intentin sortir, no pas perquè volen sinó perquè tenen necessitats, i que l’emigració zero no la veurem mai mentre no es desenvolupin econòmicament els països d’origen.
Una altra idea que va plantejar va ser la necessitat d’harmonitzar la política migratòria de la Unió Europea. Va afegir que la voluntat de l’actual govern a Catalunya i a Espanya és que les persones que arribin ho facin amb les millors condicions de dignitat humana, i es va felicitar perquè amb el nou Estatut, Catalunya tindrà competències en l’autorització de contractes de treball, de manera que el flux d’immigrants es pugui fer en funció de les necessitats de treball, anant a buscar les persones als països d’origen. Va anunciar que després del 18 de juny hi ha previst la inauguració d’una oficina a Tànger que tindrà com a missió la mediació entre les necessitats de mà d’obra del nostre país i la demanda per emigrar de persones del Marroc.
La segona part de l’exposició la va dedicar a la integració dels immigrants a casa nostra. Va explicar tres models diferents que s’han produït a Europa. El primer model, que s’ha produït a França, és aquell que ha considerat les persones immigrants com a francesos i per tant no calia fer res més. La realitat però ha demostrat que no tenen els mateixos drets, i que el seu nom i país d’origen els ha marcat a l’hora de trobar feina, de llogar un pis... Les revoltes d’ara fa uns mesos han posat en evidència que aquest model no ha funcionat.
El segon model és l’anglès i és conegut per “multiculturalisme”, és a dir, moltes cultures sense contacte. Tampoc ha tingut massa bons resultats ja que tot i respectar les diferents cultures no té en compte que els immigrants no arriben a un país on no hi ha res sinó que ho fan en un lloc amb una cultura i unes tradicions determinades. Han de tenir consciència que els seus fills hi hauran d’estudiar i de treballar i això obliga la família a implicar-se. La integració ha de ser bidireccional, o sigui que l’ha de treballar la persona que arriba però també la que l’acull. Cal ser generós i obrir les portes, i calen recursos i fer un seguiment dels joves que trobes en grup al marge de la pròpia vida de la comunitat local.
El tercer model, que defensa Mohammed Chaib, és el de la interculturalitat, que pretén una interrelació entre totes les cultures. Cal entendre que les persones que arriben han realitzat un procés migratori però que una vegada són aquí, deixen de ser immigrants. Cal que participin a la vida del municipi. Han de saber que tenen el dret a l’educació i han de formar els seus fills i filles per preparar-los per al futur. És cert que s’han d’adaptar als nostres valors, però no necessàriament a tots, ja que cada cultura té els seus. Si parlem dels drets humans, és ben cert que els han de respectar.
Abans de donar peu al debat amb totes les persones assistents, Mohammed Chaib, va parlar de dos aspectes més: el de la visió de l’Islam a Europa i el de la participació política. Va marcar les diferències entre cultura i tradicions àrabs de la religió de l’Islam, encara que sovint es posa tot en un mateix sac. Va comentar que amb el nou Estatut, Catalunya tindrà competències en el registre d’associacions religioses i aquestes deixaran d’estar registrades com entitats culturals, com passa ara. Va dir que a Catalunya no hi ha cap mesquita sinó garatges, un comentari que va fer somriure a més d’un dels assistents de cultura musulmana. Va insistir en la integració en associacions de veïns i de comerciants, amb el convenciment que el diàleg i la convivència és possible.
En relació a la participació política, va lamentar que massa sovint s’utilitza políticament la immigració i això és perillós. Va afegir que la delinqüència no té nacionalitat. Va demanar de treballar tots plegats pel dret a votar i a escollir els seus representants polítics, i animar els immigrants que ja han aconseguit la nacionalitat, a que es mobilitzin.
El debat va ser molt intens i interessant. El fet que a la sala hi hagués una bona representació d’arenyencs nascuts al Marroc, va facilitar el diàleg i l’intercanvi d’opinions. La primera pregunta va ser per demanar un exemple de país que practiqués el model de la interculturalitat, a la qual Mohammed Chaib va respondre que no n’hi ha cap però va afegir que estava convençut de la seva viabilitat.
Es va parlar de la necessitat de conèixer la llengua i de permetre la comunicació. Mohammed Chaib va demanar als arenyencs de cultura islàmica que no es podien tancar sinó que calia ser oberts i ensenyar les pròpia cultura i tradicions. També es va parlar dels canvis que lentament va introduint el nou Rei del Marroc. A la pregunta sobre l’ensenyament de la religió a les escoles, el conferenciant va afirmar que si se n’ensenyava una calia ensenyar les altres, encara que es manifestava més d’acord en l’ensenyament de la història de les religions i relegar l’estudi de la religió a altres àmbits.

Els assistents vàrem sortir del debat amb el convenciment que havia estat molt positiu. Al carrer ens vam quedar una estona dialogant arenyencs de diferent cultures, la millor maneres d’entendre’ns i respectar-nos. Tant de bo que trobem noves ocasions per compartir moments de diàleg, conversa i cultura.