Un govern enrocat

Ahir jugava a escacs amb el meu fill i us haig de confessar que només sé els moviments que pot fer cada figura però desconec estratègies, arrencades de joc o jugades estudiades. Jo vaig tirant procurant endevinar la reacció als meus moviments per part de l’adversari.

En un moment del joc el meu fill em va preguntar per què no m’havia “enrocat” (?) i jo li vaig haver de confessar que no sabia de què em parlava. El verb però sí que el coneixia encara que l’aplicava a realitats molt diferents.
El govern municipal d’Arenys de Mar viu “enrocat” de tal manera que tenen calculats tots els moviments i ningú deixa a l’estacada als altres. És una mostra de fidelitat a la pinya com tan bé acostumava a fer la dreta espanyola a les Corts de Madrid.
Tenim un govern municipal totalment opac, que no ens deixa veure cap dels seus moviments. Estan emparats per la llei i no ensenyen res que no s’hi vegin obligats a fer-ho. L’oposició tampoc no ens ho posa fàcil, encara que cal suposar que tampoc els és fàcil accedir als documents públics. Em deien l’altre dia que ja tenien ordinador al seu despatx. Vaig suposar que era el fruit d’una demanda de tres anys.
Aquest cap de setmana m’adreçava al regidor d’Esports per la seva absència al camp municipal de futbol per felicitar els jugadors i entrenadors de l’equip Benjamí A. El divendres de la setmana abans tampoc va assistir a una taula rodona formada per joves (cal recordar que també és regidor de Joventut). Però no és l’únic regidor que no assisteix a actes organitzats a Arenys i que corresponen al seu àmbit de responsabilitat. Per Sant Jordi l’Escola de Música va interpretar una cantata, a més de les intervencions de grups de cambra i la banda. No hi vaig saber veure a la regidora d’Ensenyament, encara que no ho puc afirmar del tot perquè érem una bona colla i em podia haver passat per alt, però no em vindria de nou.
Tenim un equip de govern esporuguit que només es mou dins els ambients que li són favorables, com si en els altres la seva vida corregués perill. Només es deixen veure als Plens i cal suposar que hi assisteixen per obligació. El greu problema és que això durarà un any, ja que no hi ha possibilitat d’eleccions anticipades.
Arenys de Mar ha perdut el lideratge i està subsistint amb més pena que glòria. Convindria que la ciutadania, a partir de les entitats socials, culturals i esportives, ens plantegéssim arremangar-nos i doblar l’esforç per compensar aquesta desídia i estancament dels nostres polítics municipals.