Maragall trenca amb ERC

Ho escrivia abans d’ahir en aquest bloc, i es tractava d’una informació força evident. Avui s’ha confirmat el trencament entre PSC i ERC a nivell de Catalunya, amb el cessament de tots els consellers d’ERC al govern català, i l’anunci de la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya abans d’acabar l’any.
La notícia la llegireu a tot arreu i amb aportacions interessants de gent ben informada. Tot i així no vull desaprofitar l’ocasió per exposar la meva opinió, com a ciutadà independent, però amb ideologia política.
Deia en l’escrit esmentat que no necessàriament un tripartit ha de funcionar malament. El problema en tot cas és com es gestiona i de quina manera hi participen els diferents partits i membres. Sóc de les persones que creuen que en aquests dos anys s’ha treballat i s’han aprovat lleis i posat en marxa projectes interessants. El problema que he observat, des del primer dia, és que no hi ha hagut un lideratge clar i s’han prioritzat els interessos de partit a l’eficàcia de govern. Han sobresortit les anècdotes i picabaralles, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, i ha quedat en segon o tercer terme el treball que cada conselleria hagi pogut fer durant aquesta legislatura.
Es va anunciar un govern d’esquerra i progressista després de 23 anys de govern nacionalista. Un govern que havia d’incidir més en la realitat social. Crec que s’han fet passos per universalitzar l’assistència social; s’ha invertit en la millora urbanística i social d’uns barris que arrossegaven un dèficit d’infrastructura i cohesió social importants; s’ha avançat en educació, en sanitat... i més que en podríem trobar. També hi ha hagut errors i frenades a projectes que semblava que podien endegar-se. Però el pitjor de tot ha estat la imatge que aquest govern ha donat a casa i a fora. Un govern que ha perdut tota credibilitat i que ha acabat com molts es temien i molts altres desitjaven.
A partir d’aquí els analistes polítics ens comentaran la possible sortida de tot aquest galimaties i les hipòtesis sobre resultats electorals i de formació del nou govern. Podrem llegir-ho i valorar les seves aportacions. També opinaran sobre la idoneïtat o no de la decisió del president Maragall de fer fora ERC. La meva opinió és que es tracta d’un error; que es podien avançar les eleccions autonòmiques sense necessitat de trencar amb ERC al marge de la discrepància sobre l’Estatut.
A l’amic Marc Soler li dono tota la raó quan afirma que és un error la generalització, ja que no tots els polítics són iguals. Una altra cosa és però com podem animar a la ciutadania a sortir de casa per anar a votar. Com els podem animar perquè participin de la vida pública. Jo votaré! Jo exigiré poder participar! Però entendré molt bé que molta altra gent no pensi el mateix. Procuraré convèncer-los que hi ha una altra manera de fer política i que nosaltres podem aconseguir, amb el testimoni i el treball. Però em serà difícil i continuaré confiant amb l’amic Marc i amb altres ciutadans i ciutadanes perquè tot això sigui possible.