Aquest cap de setmana ha estat també un d’aquells que no saps on anar, no pas perquè no es faci res sinó perquè et veus obligat a escollir i no sempre és fàcil. Ahir divendres, ens trobàvem el Grup de Debat i Tertúlia per parlar de Sanitat. Ho fèiem en petit comitè però amb les portes obertes. Teníem a l’Enric Agustí, director de l'Àrea de Serveis i Qualitat del Servei Català de la Salut, i això ja era garantia d’èxit. La veritat és que la vetllada va resultar interessant i ens hi vàrem estar fins més tard de la una.
He preparat un resum que penjaré al web del nostre grup i per tant no em repetiré en aquest comentari. De totes maneres sí que m’agradaria escriure quatre o cinc idees que va donar l’Enric Agustí i que considero són importants per conèixer millor quina és la situació sanitària a Catalunya. Tingueu en compte que les persones acostumem a pensar i opinar a partir de percepcions, però aquestes no sempre s’ajusten a la realitat. Suposo que no us dic res de nou però sempre va bé fer-ne memòria.
- El Pla de reforma social britànic de l’any 1942 (Pla Beveridge) és l’origen del nostre Servei Nacional de Salut.
- L’any 1981 l’Estat transfereix a Catalunya les competències en matèria de Sanitat. Aquestes venen acompanyades per uns recursos que han resultat escassos sobretot tenint en compte que ens traspassen pocs hospitals i alguns d’ells buits.
- L’any 1989, amb Ernest Lluch com a ministre de Sanitat, s’aprova la Llei General de Sanitat, amb dos trets fonamentals: la universalitat del servei i en l’assumpció, per part de l’Estat via impostos, del cost total de la Sanitat Pública. A partir d’aquest moment la cotització a la Seguretat Social anirà destinada exclusivament a garantir el fons de pensió per a les baixes laborals i les pensions de jubilats.
- El govern de CIU crea una xarxa hospitalària comarcal de gran abast, que permet als catalans disposar d’un hospital no massa lluny de casa. No té res a veure amb el que passa a la gran majoria de les altres nacionalitats espanyoles.
- L’actual govern ha creat els “governs territorials de salut” per acostar-se més a la gent i compartir competències amb els ajuntaments. Cada poble està adscrit a un govern territorial de salut. En el cas d’Arenys de Mar ens correspon el de l’Alt Maresme i la Selva (el que vindria a ser la futurible Selva Marina).
Vàrem parlar de més detalls. També de la vaga de metges; de les llistes d’espera; de la situació a altres països... segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) Espanya ocupa el quart lloc en el rànquing de millor estructura sanitària. Nosaltres, que ho vivim de diferents maneres sempre pensem que anem molt malament. Serà allò que deia de la percepció i la realitat?
He preparat un resum que penjaré al web del nostre grup i per tant no em repetiré en aquest comentari. De totes maneres sí que m’agradaria escriure quatre o cinc idees que va donar l’Enric Agustí i que considero són importants per conèixer millor quina és la situació sanitària a Catalunya. Tingueu en compte que les persones acostumem a pensar i opinar a partir de percepcions, però aquestes no sempre s’ajusten a la realitat. Suposo que no us dic res de nou però sempre va bé fer-ne memòria.
- El Pla de reforma social britànic de l’any 1942 (Pla Beveridge) és l’origen del nostre Servei Nacional de Salut.
- L’any 1981 l’Estat transfereix a Catalunya les competències en matèria de Sanitat. Aquestes venen acompanyades per uns recursos que han resultat escassos sobretot tenint en compte que ens traspassen pocs hospitals i alguns d’ells buits.
- L’any 1989, amb Ernest Lluch com a ministre de Sanitat, s’aprova la Llei General de Sanitat, amb dos trets fonamentals: la universalitat del servei i en l’assumpció, per part de l’Estat via impostos, del cost total de la Sanitat Pública. A partir d’aquest moment la cotització a la Seguretat Social anirà destinada exclusivament a garantir el fons de pensió per a les baixes laborals i les pensions de jubilats.
- El govern de CIU crea una xarxa hospitalària comarcal de gran abast, que permet als catalans disposar d’un hospital no massa lluny de casa. No té res a veure amb el que passa a la gran majoria de les altres nacionalitats espanyoles.
- L’actual govern ha creat els “governs territorials de salut” per acostar-se més a la gent i compartir competències amb els ajuntaments. Cada poble està adscrit a un govern territorial de salut. En el cas d’Arenys de Mar ens correspon el de l’Alt Maresme i la Selva (el que vindria a ser la futurible Selva Marina).
Vàrem parlar de més detalls. També de la vaga de metges; de les llistes d’espera; de la situació a altres països... segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) Espanya ocupa el quart lloc en el rànquing de millor estructura sanitària. Nosaltres, que ho vivim de diferents maneres sempre pensem que anem molt malament. Serà allò que deia de la percepció i la realitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada