Ahir el vespre vaig veure el programa de TV3 “Entre línies”, una part del qual estava dedicat a les persones grans que tenen greus dificultats per poder subsistir. No es tractava de pobres de tota la vida, ni de persones discapacitades, ni de residents a barriades marginals... parlaven de persones normals i corrents com podem ser nosaltres, i que després d’haver treballat tota la vida arribaven a la vellesa sense recursos per viure amb dignitat. Es tractava d’històries reals que podem trobar no massa lluny de casa.
Mentre seguia el reportatge m’anava indignant i em sentia còmplice d’aquesta injustícia. Tots plegats hem provocat aquesta situació i no posem prou èmfasi per solucionar-ho. La política del benestar ha fracassat perquè només ha aconseguit beneficiar uns quants. La política econòmica i social que s’ha seguit, ha marginat ciutadans que no han fet res més que treballar durant tota la seva vida, per acabar els seus dies amb dificultats per poder menjar.
És una responsabilitat dels governants que hem escollit però també és responsabilitat nostra. Entre tots hem contribuït a configurar aquest món competitiu que no té entranyes i no té en compte les servituds humanes. Ho col·loquem tot al mateix sac sense adonar-nos que la vida és un trajecte que passa per moltes vicissituds i que, encara que només fos per interès personal, hauríem d’haver evitat situacions com l’actual.
El govern català ens anuncia diferents mesures de caràcter social que van encaminades a alleugerir les penúries d’una bona part de la població catalana. No seré jo qui les hi discuteixi, desitjo que les hagin estudiat prou i que no s’aturin abans d’hora ni escatimin esforços per dignificar la vida dels més necessitats. Nosaltres però, no podem estar quiets sinó que també hem de col·laborar-hi. Tots tenim veïns i amics que passen per situacions difícils i no podem viure al marge. Necessiten el nostre suport i el nostre crit d’atenció cap a una societat que fa el sord davant dels problemes i només es fixa en l’èxit personal, encara que aquest s’aconsegueixi tancant els ulls a la realitat.
No sóc un gran defensor de la televisió, no pas perquè no es tracti d’un bon invent sinó pel mal ús que se n’acostuma a fer. Programes com el d’ahir el vespre però, són edificants perquè ens fan obrir els ulls i contribueixen a que ens parem a reflexionar i qui sap si també a canviar els nostres hàbits per contribuir a fer un món més just.
Mentre seguia el reportatge m’anava indignant i em sentia còmplice d’aquesta injustícia. Tots plegats hem provocat aquesta situació i no posem prou èmfasi per solucionar-ho. La política del benestar ha fracassat perquè només ha aconseguit beneficiar uns quants. La política econòmica i social que s’ha seguit, ha marginat ciutadans que no han fet res més que treballar durant tota la seva vida, per acabar els seus dies amb dificultats per poder menjar.
És una responsabilitat dels governants que hem escollit però també és responsabilitat nostra. Entre tots hem contribuït a configurar aquest món competitiu que no té entranyes i no té en compte les servituds humanes. Ho col·loquem tot al mateix sac sense adonar-nos que la vida és un trajecte que passa per moltes vicissituds i que, encara que només fos per interès personal, hauríem d’haver evitat situacions com l’actual.
El govern català ens anuncia diferents mesures de caràcter social que van encaminades a alleugerir les penúries d’una bona part de la població catalana. No seré jo qui les hi discuteixi, desitjo que les hagin estudiat prou i que no s’aturin abans d’hora ni escatimin esforços per dignificar la vida dels més necessitats. Nosaltres però, no podem estar quiets sinó que també hem de col·laborar-hi. Tots tenim veïns i amics que passen per situacions difícils i no podem viure al marge. Necessiten el nostre suport i el nostre crit d’atenció cap a una societat que fa el sord davant dels problemes i només es fixa en l’èxit personal, encara que aquest s’aconsegueixi tancant els ulls a la realitat.
No sóc un gran defensor de la televisió, no pas perquè no es tracti d’un bon invent sinó pel mal ús que se n’acostuma a fer. Programes com el d’ahir el vespre però, són edificants perquè ens fan obrir els ulls i contribueixen a que ens parem a reflexionar i qui sap si també a canviar els nostres hàbits per contribuir a fer un món més just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada