Felip Puig i Josep M. Carbonell

Aquest vespre he assistit a dues conferències seguides. La primera al Calisay on venia el diputat i exconseller Felip Puig a parlar-nos de l’Estatut recentment aprovat a Madrid. La segona al Centre Moral dins el cicle de xerrades quaresmals, a càrrec del president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Josep M. Carbonell. S’ha de dir que m’he perdut el torn de paraules de la primera xerrada perquè se m’escapava l’autobús per anar a la segona.
Han estat dues conferències molt diferents. La convocatòria de Convergència i Unió era dirigida clarament als seus militants i simpatitzants. Me n’he adonat que era un intrús sobretot quan he començat a sentir les paraules de l’alcalde Rubirola i encara més quan ha començat a parlar Felip Puig. Estava convençut que l’efecte que causava a la resta d’assistents era totalment diferent al que jo percebia.
Encara que per alguna persona li pugui semblar estrany, quan vaig a una conferència faig abstracció de qui representa el que em parlarà, i procuro entendre tot el que em diu. He assistit a les xerrades de Ciutadans de Catalunya, pocs dies després d’escoltar la gent de Catalunya Acció. Avui anava a escoltar a un polític convergent i després a un socialista però hi anava pel tema que presentaven: “Sí a un bon Estatut”, per una banda, i “el compromís social del cristià en els nostres dies”, per l’altra.
Acostumo a prendre apunts i demà dissabte en faré un petit resum. Deixeu-me però que us avanci la impressió que n’he obtingut. De Felip Puig, tot i que ha dit coses interessants, podria resumir-ho en que gràcies a CIU s’ha aconseguit un gran Estatut, i que aquest només el podrà gestionar un gran govern, que no és l’actual.
De la conferència de Josep M. Carbonell apuntaria la recomanació que ens ha fet de llegir l’encíclica del Papa Benet XVI “Deus caritas est”, i dues frases finals: “sense la mediació política no s’aconsegueix la convivència” i “els cristians estem més obligats al compromís polític”. (almenys una persona dels assistents se n’ha anat a casa retenint una cosa molt importat: és socialista).
Em comprometo a escriure més en detall el què s’ha dit en una i altra conferència.
Bona nit.