ETA anuncia la treva permanent

Avui es fa evident parlar de l’anunci per part d’ETA de la treva permanent. És una notícia que, al marge de la seva credibilitat, farà reflexionar a molta gent, sobretot als polítics que més vegades s’han posat a la boca l’organització terrorista. Tot i que no es poden improvisar opinions resulta interessant captar les primeres reaccions de les persones a qui hem encomanat el govern del país.
Correm el perill de ressuscitar vells tòpics o caure al parany d’analitzar-ho en clau partidista o clarament electoralista. No podem obviar que durant molts anys, tot i l’aparent complicitat de les dues forces polítiques majoritàries a Espanya, ha existit una competició per veure qui s’emportaria la glòria de fer claudicar a ETA. També han estat dues les posicions enfrontades: la de més caràcter polític, amb moltes reserves, i la de caràcter policial, de manera més descarada. Ara veurem com avança tot plegat i com miren d’emportar-se l’èxit a casa. Confiem que no sigui en detriment de l’avenç que tots esperem en la recerca de la solució final.
No hi ha dubte que acabar amb l’amenaça del terrorisme que ha existit durant més de trenta anys al País Basc i a la resta de l’Estat era el somni de la societat democràtica. També és cert que bona part de la gent ha valorat de diferent manera les mateixes accions dutes a terme en temps de la dictadura que no pas les perpetrades darrerament. Sense distinció de víctimes resultava més difícil justificar unes accions de les altres, i això no es diu públicament. També era diferent la reacció en funció de qui era la víctima i això s’ha dissimulat tant com s’ha pogut. Però el més groller i mesquí ha estat la utilització partidista que s’ha fet de les víctimes i que no cal que us recordi els moments ni els protagonistes. En aquests fets es demostra la poca categoria de les persones que hi cauen, motivades per l’ànsia de poder, les ganes de governar per sobre de tot, fins i tot per sobre de la pròpia dignitat.
Voldria pensar que ens trobem davant d’un punt d’inflexió i que a partir d’ara tots els partits polítics i tota la societat civil es posarà a treballar de manera seriosa per aconseguir acabar el procés amb èxit. Però no pas un èxit personal ni de partit sinó un èxit de tota la societat basca i espanyola en general. Voldria creure que en som capaços i que jugarem net, cadascú segons el paper que li toca i la representativitat que ostenta.