Us en recordeu dels pancartistes? Sí home! Aquells que sempre anaven darrera una pancarta, fins i tot al Parlament de Madrid. És bo tenir memòria i nosaltres en tenim poca. Es tracta d’exercitar-la. Segur que ho recordareu. El senyor Aznar va ser president del govern espanyol, els darrers anys per majoria absoluta.
El senyor Aznar va confondre la raó amb l’ostentació del poder. Es pensava que pel sol fet d’haver estat escollit president per majoria absoluta, tenia tota la raó del món. Com si es tractés de la infal·libilitat del Papa de Roma. Aquest president doncs, acusava al grup polític de l’oposició de ser uns pancartistes, és a dir, d’anar sempre darrera d’unes pancartes. Ara no se’n recorden ni saben que han superat amb escreix les vegades que havien sortit al carrer a demanar qualsevol cosa. El problema que tenen a més, és que llavors es demanava la pau i ara demanen que es limitin drets, ja sigui de nacions, ja sigui de col·lectius: homosexuals, dones...
La jerarquia eclesiàstica espanyola també els fa costat. La nova promoció de bisbes i cardenals no té res a envejar a l’Opus Dei. Estan més per mantenir el poder de la paraula que no pas per servir als més necessitats. Prefereixen parlar des de la trona abans que solidaritzar-se amb els que més magre ho passen. Sort n’hi ha que la base de l’església és forta i manté la fe vers un Déu fet home, nascut en la pobresa i amic dels marginats. El poder de l’Església és terrenal i això ho haurien d’entendre aquests bisbes i cardenals de l’Espanya profunda.
Senyor Rajoy, deixi de fer l’indi i respecti més bé la seva pròpia imatge i persona. No es deixi portar per exabruptes i sigui més seriós en els seus plantejaments i més responsable pels danys que provoca. Al partit del govern li pot fiscalitzar moltes altres coses sense necessitat de donar a entendre que el seu cor viu amargament el bany d’odi i enveja per no haver assolit el poder. La vida dóna moltes voltes i podeu arribar a governar l’Espanya que tant dieu que estimeu, sense necessitat d’encendre fogueres que no sabeu si podreu apagar.
El senyor Aznar va confondre la raó amb l’ostentació del poder. Es pensava que pel sol fet d’haver estat escollit president per majoria absoluta, tenia tota la raó del món. Com si es tractés de la infal·libilitat del Papa de Roma. Aquest president doncs, acusava al grup polític de l’oposició de ser uns pancartistes, és a dir, d’anar sempre darrera d’unes pancartes. Ara no se’n recorden ni saben que han superat amb escreix les vegades que havien sortit al carrer a demanar qualsevol cosa. El problema que tenen a més, és que llavors es demanava la pau i ara demanen que es limitin drets, ja sigui de nacions, ja sigui de col·lectius: homosexuals, dones...
La jerarquia eclesiàstica espanyola també els fa costat. La nova promoció de bisbes i cardenals no té res a envejar a l’Opus Dei. Estan més per mantenir el poder de la paraula que no pas per servir als més necessitats. Prefereixen parlar des de la trona abans que solidaritzar-se amb els que més magre ho passen. Sort n’hi ha que la base de l’església és forta i manté la fe vers un Déu fet home, nascut en la pobresa i amic dels marginats. El poder de l’Església és terrenal i això ho haurien d’entendre aquests bisbes i cardenals de l’Espanya profunda.
Senyor Rajoy, deixi de fer l’indi i respecti més bé la seva pròpia imatge i persona. No es deixi portar per exabruptes i sigui més seriós en els seus plantejaments i més responsable pels danys que provoca. Al partit del govern li pot fiscalitzar moltes altres coses sense necessitat de donar a entendre que el seu cor viu amargament el bany d’odi i enveja per no haver assolit el poder. La vida dóna moltes voltes i podeu arribar a governar l’Espanya que tant dieu que estimeu, sense necessitat d’encendre fogueres que no sabeu si podreu apagar.
Es fa difícil d'acceptar postulats que defensen l'odi (boicots, "hi ha d'haver vencedors i vençuts"...). I, malgrat tot, sembla que aquesta és l'estratègia que alguna ment brillant ha dissenyat per tornar al poder.
ResponEliminalaferraduraveda.blocat.com
Es muy interesante su planteamiento del uso de la mayoria, sobret odo puesto en relacion con el Estatuto de Cataluña que saldra aprobado por una mayoria bastante limitada. Su articulo es muy uitl porque, aya que Ud. que presume de objetividad toma partido por un partido a mi me bastaria con cambiar los nombres propios para tomar partido por el otro partido ¿Verdad? Brindo por su objetividad ¡Ja!
ResponEliminaBenvolgut anònim,
ResponEliminaNo discutiré la vostra opinió perquè totes són respectables i en la discrepància hi pot haver l'enriquiment de la societat. Voldria però fer un parell de matisos a la seva intervenció: jo no m'he considerat mai objectiu sinó tot el contrari. Penso que les persones que es consideren objectives és perquè menteixen o bé s'enganyen. En segon lloc dir-li que sóc descaradament contrari al PP, més que per la seva ideologia, per la seva manera d'actuar. M'agradaria que fossin més honestos, encara que aquest mal és aplicable a molts altres partits polítics. Serà potser per això que jo no milito en cap partit polític.
Gràcies per les seves reflexions.