Feia temps que no em mirava una partitura. Ha anat bé que els meus fills tinguin control a l’Escola de Música, perquè d’aquesta manera el preparem junts i practico la seva lectura que tenia un xic rovellada.
El mètode d’aprenentatge musical del P. Ireneu és extraordinari perquè aprenen sense patir l’avorriment d’haver d’estudiar el “Solfeo de los solfeos” o bé el “Laz”. Aprenen a llegir i a cantar les cançons del nostre patrimoni musical, que fa que al mateix estudiar s’ho passin divertit.
Intentava comparar la música amb la política, per detectar similituds, i n’he trobat: els nois i noies que estudien a l’escola, canten i molts polítics també; alguns desafinen i en política això és l’habitual; tant uns com els altres coneixen el faristol i l’han fet servir en alguna ocasió (els polítics sobretot cada quatre anys, en campanya).
L’Escola de música d’Arenys ha estat una realitat gràcies a la perfídia i voluntat d’uns quants vilatans, que varen aconseguir engrescar els polítics de torn i donar-li forma. L’experiència de treballar durant molts anys amb un esclop i una espardenya, assolint bons resultats, va jugar un gran paper. Ara els meus fills poden estudiar, junt amb dos-cents més.
A Arenys en canvi, no hi ha escola per als polítics. Aquests s’han de formar sobre la marxa i n’hi ha alguns que no en tenen cap ganes i tampoc superarien la revàlida. Però ja se sap... per ser regidor o regidora no calen grans estudis i a vegades t’adones que la ignorància és atrevida. Molts polítics ni tan sols tenen partitura, la intenten escriure cada quatre anys, però llavors no la saben llegir i la perden.
El mètode d’aprenentatge musical del P. Ireneu és extraordinari perquè aprenen sense patir l’avorriment d’haver d’estudiar el “Solfeo de los solfeos” o bé el “Laz”. Aprenen a llegir i a cantar les cançons del nostre patrimoni musical, que fa que al mateix estudiar s’ho passin divertit.
Intentava comparar la música amb la política, per detectar similituds, i n’he trobat: els nois i noies que estudien a l’escola, canten i molts polítics també; alguns desafinen i en política això és l’habitual; tant uns com els altres coneixen el faristol i l’han fet servir en alguna ocasió (els polítics sobretot cada quatre anys, en campanya).
L’Escola de música d’Arenys ha estat una realitat gràcies a la perfídia i voluntat d’uns quants vilatans, que varen aconseguir engrescar els polítics de torn i donar-li forma. L’experiència de treballar durant molts anys amb un esclop i una espardenya, assolint bons resultats, va jugar un gran paper. Ara els meus fills poden estudiar, junt amb dos-cents més.
A Arenys en canvi, no hi ha escola per als polítics. Aquests s’han de formar sobre la marxa i n’hi ha alguns que no en tenen cap ganes i tampoc superarien la revàlida. Però ja se sap... per ser regidor o regidora no calen grans estudis i a vegades t’adones que la ignorància és atrevida. Molts polítics ni tan sols tenen partitura, la intenten escriure cada quatre anys, però llavors no la saben llegir i la perden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada