Aquest matí hem anat a Canet perquè el benjamí ‘A’ de l’Arenys jugava el primer partit de la segona volta del campionat. L’Arenys ha demostrat per què ocupa les primeres posicions de la classificació, però el més important que vull destacar és el bon ambient que s’hi ha respirat.
Immediatament he fet una repassada mental de tots els camps que hem visitat i m’ha semblat veure-hi algunes diferències. No sé si és per casualitat però he notat molta més agressivitat a la gran ciutat que no pas en poblacions més petites, fins i tot on podia haver-hi més competitivitat i motivació.
He reflexionat doncs si l’agressivitat era més present a les ciutats, on la gent es coneix menys i passa més desapercebuda, però contenen un estrés que els fa explotar més fàcilment, arribant a ser grollers, a diferència dels pobles més petits, on potser hi ha més el perill d’enemistats entre veïns, pel fet que gairebé tothom es coneix i també hi ha menys intimitat. Potser és per això que, en la nostra visita a diferents pobles del Maresme i el Vallès Oriental, hem gaudit d’un molt bon ambient, amb molta esportivitat i gaudint de veure jugar els nostres fills.
És cert que el meu anàlisi no té cap contingut científic i pot no servir de premissa per arribar a cap conclusió vàlida. L’Arenys només ha perdut un partit i n’ha empatat un altre, en tota la primera volta, i tots dos han estat en camps de Mataró. Això podria condicionar el meu anàlisi i per això invalidar qualsevol conclusió a què volgués arribar.
Renuncio doncs a donar per bona la meva hipòtesi i em quedo només amb el bon record de tots els camps visitats, i també la del propi. És agradable compartir una estona de lleure i esport amb persones amb qui no tens lligams, amb qui arribes a competir animant a equips adversaris, sense perdre els estreps. És important que tots els pares i mares posem per davant de tot l’educació en el tracte, en els ànims a l’equip i en la crítica, i que ens adonem que els nostres fills aprenen tot jugant a futbol, i que la pràctica de l’esport, en aquesta edat, és també una manera d’educar-los.
Immediatament he fet una repassada mental de tots els camps que hem visitat i m’ha semblat veure-hi algunes diferències. No sé si és per casualitat però he notat molta més agressivitat a la gran ciutat que no pas en poblacions més petites, fins i tot on podia haver-hi més competitivitat i motivació.
He reflexionat doncs si l’agressivitat era més present a les ciutats, on la gent es coneix menys i passa més desapercebuda, però contenen un estrés que els fa explotar més fàcilment, arribant a ser grollers, a diferència dels pobles més petits, on potser hi ha més el perill d’enemistats entre veïns, pel fet que gairebé tothom es coneix i també hi ha menys intimitat. Potser és per això que, en la nostra visita a diferents pobles del Maresme i el Vallès Oriental, hem gaudit d’un molt bon ambient, amb molta esportivitat i gaudint de veure jugar els nostres fills.
És cert que el meu anàlisi no té cap contingut científic i pot no servir de premissa per arribar a cap conclusió vàlida. L’Arenys només ha perdut un partit i n’ha empatat un altre, en tota la primera volta, i tots dos han estat en camps de Mataró. Això podria condicionar el meu anàlisi i per això invalidar qualsevol conclusió a què volgués arribar.
Renuncio doncs a donar per bona la meva hipòtesi i em quedo només amb el bon record de tots els camps visitats, i també la del propi. És agradable compartir una estona de lleure i esport amb persones amb qui no tens lligams, amb qui arribes a competir animant a equips adversaris, sense perdre els estreps. És important que tots els pares i mares posem per davant de tot l’educació en el tracte, en els ànims a l’equip i en la crítica, i que ens adonem que els nostres fills aprenen tot jugant a futbol, i que la pràctica de l’esport, en aquesta edat, és també una manera d’educar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada