Ha estat un final d’any i començament de l’altre una mica a contracorrent. Almenys aquesta ha estat la sensació que he experimentat. M’imagino que la majoria de mortals podrà explicar l’experiència d’haver estat en llocs concorreguts, amb xerinola, gresca i música a tota màquina. Aquest no ha estat el nostre cas.
Ahir, després de sopar en família, vàrem sortir a fer un tomb per la Riera i esperar arribar prop de les 12 de la nit i acomiadar l’any 2005 amb la tradicional menjada de raïm. Tots quatre passejant vàrem trigar estona a topar-nos amb més vianants. La Riera era buida de persones i de cotxes. Hi havia silenci i quietud i ens semblava un fenomen estrany. Mentiria si digués que no vam veure a ningú, però no varen ser més deu. Vàrem arribar a casa a temps per preparar el raïm i celebrar l’entrada del nou any. Després silentment cap al llit a descansar.
Aquest matí ens hem llevat tard i hem volgut sortir a caminar al costat del mar. Feia un ventet fi i la mar espetegava a les roques que han esdevingut protectores del passeig entre Arenys i Caldetes. Un camí que mig desapareix a l’alçada del túnel del tren, a la Movisa.
No érem sols caminant o anant amb bici, però no hi havia multitud. M’imaginava que molts encara dormirien o bé es trobaven a casa recordant, mig emmandrits, la celebració de la nit passada i no tenien cap ganes de sortir a donar el volt. Avui tampoc hi havia l’excusa del diari.
M’he trobat a un exregidor que m’ha explicat que havien anat al Trull a celebrar el cap d’any i que havien brindat amb xampany francès. He volgut pensar que la majoria de catalans ho hauria fet amb cava, per contrarestar el boicot espanyol. També m’he trobat a un regidor de l’actual equip de govern, que sortia a passejar el gos. M’ha fet saber que no era certa la informació que donaven els grups de l’oposició sobre la contractació de dos tècnics al Patronat d’Esports. És més, m’ha assegurat que aquests tècnics els va contractar el tripartit a la legislatura passada i que l’actual govern ja s’ho havia trobat fet.
Ahir la tarda, quan hi havia brogit a la Riera i totes les botigues eren obertes, vaig trobar-me amb un altre exregidor. Aquest ho va aprofitar per descarregar tot el seu enuig per un escrit que vaig fer a arenyautes el dia 10 d’octubre (sé la data perquè avui l’he buscat). Em vaig voler defensar però no hi havia possibilitat de diàleg. Aquest matí he imprès l’escrit, me l’he rellegit vàries vegades i l’he donat a llegir a la meva família. Com ja havia intentat dir-li, en cap cas faig una afirmació contra l’esmentat regidor sinó que més aviat pressuposava que la seva actuació havia estat consultada i ben assessorada, encara que li deia que l’actuació plantejava dubtes i donava peu a crítiques.
Arran de tot això he pensat que el problema no està en la crítica que els ciutadans puguem fer als polítics sinó en la manca de transparència de l’activitat política i en la poca capacitat d’alguns d’acceptar que els altres els puguin fer objeccions. No vull oblidar-me però d’aquells que només es mouen per destruir el que els altres fan, i encara menys d’aquells que ho fan d’amagat aprofitant l’anonimat internauta. Tots aquests fan un greu favor a la política perquè desanimen a molts a intentar presentar-se a treballar per al bé públic. Si et quedes a casa i no mous un dit, t’estalvies molts maldecaps. Hem celebrat vint-i-cinc anys de democràcia però encara ens queda molt per aprendre.
Bon any 2006.
Ahir, després de sopar en família, vàrem sortir a fer un tomb per la Riera i esperar arribar prop de les 12 de la nit i acomiadar l’any 2005 amb la tradicional menjada de raïm. Tots quatre passejant vàrem trigar estona a topar-nos amb més vianants. La Riera era buida de persones i de cotxes. Hi havia silenci i quietud i ens semblava un fenomen estrany. Mentiria si digués que no vam veure a ningú, però no varen ser més deu. Vàrem arribar a casa a temps per preparar el raïm i celebrar l’entrada del nou any. Després silentment cap al llit a descansar.
Aquest matí ens hem llevat tard i hem volgut sortir a caminar al costat del mar. Feia un ventet fi i la mar espetegava a les roques que han esdevingut protectores del passeig entre Arenys i Caldetes. Un camí que mig desapareix a l’alçada del túnel del tren, a la Movisa.
No érem sols caminant o anant amb bici, però no hi havia multitud. M’imaginava que molts encara dormirien o bé es trobaven a casa recordant, mig emmandrits, la celebració de la nit passada i no tenien cap ganes de sortir a donar el volt. Avui tampoc hi havia l’excusa del diari.
M’he trobat a un exregidor que m’ha explicat que havien anat al Trull a celebrar el cap d’any i que havien brindat amb xampany francès. He volgut pensar que la majoria de catalans ho hauria fet amb cava, per contrarestar el boicot espanyol. També m’he trobat a un regidor de l’actual equip de govern, que sortia a passejar el gos. M’ha fet saber que no era certa la informació que donaven els grups de l’oposició sobre la contractació de dos tècnics al Patronat d’Esports. És més, m’ha assegurat que aquests tècnics els va contractar el tripartit a la legislatura passada i que l’actual govern ja s’ho havia trobat fet.
Ahir la tarda, quan hi havia brogit a la Riera i totes les botigues eren obertes, vaig trobar-me amb un altre exregidor. Aquest ho va aprofitar per descarregar tot el seu enuig per un escrit que vaig fer a arenyautes el dia 10 d’octubre (sé la data perquè avui l’he buscat). Em vaig voler defensar però no hi havia possibilitat de diàleg. Aquest matí he imprès l’escrit, me l’he rellegit vàries vegades i l’he donat a llegir a la meva família. Com ja havia intentat dir-li, en cap cas faig una afirmació contra l’esmentat regidor sinó que més aviat pressuposava que la seva actuació havia estat consultada i ben assessorada, encara que li deia que l’actuació plantejava dubtes i donava peu a crítiques.
Arran de tot això he pensat que el problema no està en la crítica que els ciutadans puguem fer als polítics sinó en la manca de transparència de l’activitat política i en la poca capacitat d’alguns d’acceptar que els altres els puguin fer objeccions. No vull oblidar-me però d’aquells que només es mouen per destruir el que els altres fan, i encara menys d’aquells que ho fan d’amagat aprofitant l’anonimat internauta. Tots aquests fan un greu favor a la política perquè desanimen a molts a intentar presentar-se a treballar per al bé públic. Si et quedes a casa i no mous un dit, t’estalvies molts maldecaps. Hem celebrat vint-i-cinc anys de democràcia però encara ens queda molt per aprendre.
Bon any 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada