No sé si heu tingut l’oportunitat d’assistir a la interpretació de l’obra “Nora o casa de nines” d’Henrik Ibsen, o bé penseu fer-ho aquesta tarda. Si no és així us recomano que mireu si encara queden entrades per avui i no us ho perdeu.
Un gran text d’Ibsen; una gran adaptació i direcció del mestre Jordi Pons; una bella escenografia que encaixa amb el text, d’Alfred Casas; amb un bon treball d’il·luminació d’en Jordi Bibolas, són el marc idoni per una gran interpretació dels personatges de l’obra.
Deixeu-me que faci una menció especial al treball de la Gemma Sangerman, que sense desmerèixer als altres, broda la interpretació de la Nora i ens fa estar atents l’hora mitja que dura la representació. La Gemma no ens sorprèn perquè ja l’hem vist a treballar en altres ocasions i sempre ens ha engrescat. La Gemma ens emociona i l’admirem pel seu bon art, per la facilitat que ens arriba no tan sols el text sinó les emocions, els dubtes, la força que l’empeny a prendre una dura decisió.
En Jordi Pons és un mag que broda les seves adaptacions. Té un segell propi que pots descobrir en totes les obres que ha dirigit i adaptat. Les seves adaptacions no es serveixen de l’evidència sinó que treballen la sorpresa. Els seus personatges parlen però no ho diuen tot. Els espectadors formem part de la trama i ens obliga a descobrir el per què de l’evolució de la història, el per què de la decisió presa per la Nora, el per què de l’actitud del seu marit... El retrat que ens escriu Ibsen no és tan distant, no és històric sinó que el podem veure reproduït encara avui. En Jordi ens ho fa veure amb la seva adaptació.
La meva felicitació a tot el col·lectiu que ha fet possible que gaudíssim, una vegada més, de bon teatre. El Teatre Principal està donant el seus fruits i n’hem d’estar agraïts. Arenys compta amb un font on brolla cultura que ens permet afrontar la realitat del nostre món que no sempre és tan gratificant. Aprofiteu-vos-en!
Un gran text d’Ibsen; una gran adaptació i direcció del mestre Jordi Pons; una bella escenografia que encaixa amb el text, d’Alfred Casas; amb un bon treball d’il·luminació d’en Jordi Bibolas, són el marc idoni per una gran interpretació dels personatges de l’obra.
Deixeu-me que faci una menció especial al treball de la Gemma Sangerman, que sense desmerèixer als altres, broda la interpretació de la Nora i ens fa estar atents l’hora mitja que dura la representació. La Gemma no ens sorprèn perquè ja l’hem vist a treballar en altres ocasions i sempre ens ha engrescat. La Gemma ens emociona i l’admirem pel seu bon art, per la facilitat que ens arriba no tan sols el text sinó les emocions, els dubtes, la força que l’empeny a prendre una dura decisió.
En Jordi Pons és un mag que broda les seves adaptacions. Té un segell propi que pots descobrir en totes les obres que ha dirigit i adaptat. Les seves adaptacions no es serveixen de l’evidència sinó que treballen la sorpresa. Els seus personatges parlen però no ho diuen tot. Els espectadors formem part de la trama i ens obliga a descobrir el per què de l’evolució de la història, el per què de la decisió presa per la Nora, el per què de l’actitud del seu marit... El retrat que ens escriu Ibsen no és tan distant, no és històric sinó que el podem veure reproduït encara avui. En Jordi ens ho fa veure amb la seva adaptació.
La meva felicitació a tot el col·lectiu que ha fet possible que gaudíssim, una vegada més, de bon teatre. El Teatre Principal està donant el seus fruits i n’hem d’estar agraïts. Arenys compta amb un font on brolla cultura que ens permet afrontar la realitat del nostre món que no sempre és tan gratificant. Aprofiteu-vos-en!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada