Tot fa pensar que demà s’acabarà el termini per a la presentació d’esmenes a la proposta d’Estatut, aprovat pel Parlament Català. Desconec si n’hi haurà moltes encara que hem de suposar que el Partit Popular en tindrà un bon plec.
Sense posar en dubte la legalitat vigent, que no podem oblidar que no és fruit de dogmes de fe sinó tan sols d’acords del passat, m’agradaria que hi reflexionéssim sense passió ni prejudicis. Si fóssim capaços d’analitzar-ho com si es tractés d’un fet que afectés a uns pobles de l’altra banda de la terra, potser costaria més de creure que la voluntat majoritària d’un poble es podés posar en dubte per la majoria dels veïns a no ser que aquests en quedessin afectats. Si en queden afectats és perquè hi ha algun tipus de relació que se’n ressentiria. La primera vinculació afectada que se m’acut és l’econòmica. La famosa aportació catalana al conjunt de l’Estat.
Crec que sense entrar a parlar del dret d’autodeterminació, que tan fàcilment es defensa quan no t’afecta i que costa tant d’acceptar quan n’ets part implicada, tothom entendria de fons de cohesió o solidaritat. Molts ho defensem per a pobles del tercer món o bé quan aquests ens venen de països més desenvolupats, i no seria de justícia pensar que també hem de ser solidaris amb altres comunitats que estan més endarrerides. Totes aquestes transaccions han de venir acompanyades per calendaris i projectes que evitin la consolidació d’aquesta situació injusta. S’ha d’estimular la producció autòctona aprofitant l’arribada de recursos per aconseguir ser autònoms en un futur. Perpetuar l’ajut incontrolat per part d’uns pobles a uns altres no és de rebut i no beneficia a ningú.
Aquesta interpretació l’entén tothom però no tothom l’accepta i aquí, al meu entendre, rau el problema. És per això que si tothom fos honest en els seus plantejaments, rebutjaria la part de l’Estatut que es pot considerar insolidària i donaria per bo tot allò que regula l’activitat catalana i que els seus representants polítics varen donar-hi suport majoritàriament. Tot el contrari és posar pals a la roda a una situació que encara avui dia hi ha molts que no accepten. Moltes persones que, si fos ara, no donarien suport a l’existència de les comunitats autònomes i votarien pel restabliment de l’Espanya única.
Veurem en què queda tota la literatura, discursos i promeses realitzades fins avui i de quina manera l’Espanya federal té futur o bé si, definitivament, haurem de donar la raó a qui busca la independència i la sobirania plena de Catalunya dins l’Europa dels pobles.
Sense posar en dubte la legalitat vigent, que no podem oblidar que no és fruit de dogmes de fe sinó tan sols d’acords del passat, m’agradaria que hi reflexionéssim sense passió ni prejudicis. Si fóssim capaços d’analitzar-ho com si es tractés d’un fet que afectés a uns pobles de l’altra banda de la terra, potser costaria més de creure que la voluntat majoritària d’un poble es podés posar en dubte per la majoria dels veïns a no ser que aquests en quedessin afectats. Si en queden afectats és perquè hi ha algun tipus de relació que se’n ressentiria. La primera vinculació afectada que se m’acut és l’econòmica. La famosa aportació catalana al conjunt de l’Estat.
Crec que sense entrar a parlar del dret d’autodeterminació, que tan fàcilment es defensa quan no t’afecta i que costa tant d’acceptar quan n’ets part implicada, tothom entendria de fons de cohesió o solidaritat. Molts ho defensem per a pobles del tercer món o bé quan aquests ens venen de països més desenvolupats, i no seria de justícia pensar que també hem de ser solidaris amb altres comunitats que estan més endarrerides. Totes aquestes transaccions han de venir acompanyades per calendaris i projectes que evitin la consolidació d’aquesta situació injusta. S’ha d’estimular la producció autòctona aprofitant l’arribada de recursos per aconseguir ser autònoms en un futur. Perpetuar l’ajut incontrolat per part d’uns pobles a uns altres no és de rebut i no beneficia a ningú.
Aquesta interpretació l’entén tothom però no tothom l’accepta i aquí, al meu entendre, rau el problema. És per això que si tothom fos honest en els seus plantejaments, rebutjaria la part de l’Estatut que es pot considerar insolidària i donaria per bo tot allò que regula l’activitat catalana i que els seus representants polítics varen donar-hi suport majoritàriament. Tot el contrari és posar pals a la roda a una situació que encara avui dia hi ha molts que no accepten. Moltes persones que, si fos ara, no donarien suport a l’existència de les comunitats autònomes i votarien pel restabliment de l’Espanya única.
Veurem en què queda tota la literatura, discursos i promeses realitzades fins avui i de quina manera l’Espanya federal té futur o bé si, definitivament, haurem de donar la raó a qui busca la independència i la sobirania plena de Catalunya dins l’Europa dels pobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada