Avui he llegit a l’Ametlla d’Arenys l’anunci d’una conferència-debat el proper 21 de desembre, a càrrec del catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i membre impulsor de Ciutadans de Catalunya, Francesc de Carreras. La veritat és que m’ha sorprès perquè no havia sentit parlar més d’aquest moviment des de les reaccions al famós Manifest “per un nou partit polític a Catalunya”. He entrat a la seva pàgina web i he vist que estan organitzant una sèrie de xerrades per presentar l’entitat que vol acabar convertint-se en partit polític.
Celebro que, al marge de la seva ideologia política, es tracti d’una iniciativa per posar en marxa un partit polític, dins el context democràtic, i no es quedi amb un manifest més, d’aquells que sovint podem llegir i que es queden en això i no fan cap esforç per participar en la vida pública i contribuir al progrés econòmic i social del nostre país. Desitjaria que aquest nou partit polític, si s’acaba constituint, no caigués en el vici, com li ha passat al Partit Popular, d’utilitzar qualsevol estratègia sigui políticament correcta o no, sigui ètica o no, per desgastar el govern i aconseguir el timó de la nau que, si no vigilen, poden fer naufragar fàcilment.
Arran d’aquesta notícia he navegat per internet i he arribat a la pàgina d’un altre partit polític: “Plataforma per Catalunya”. He llegit el seu decàleg i no hi he trobat res que em molestés excepte quan parla d'immigració, delinqüència, terrorisme, que ho posen tot al mateix sac i se’ls hi veu el llautó. Els altres punts els podria subscriure fàcilment tothom per la seva evidència. El problema està en la priorització dels temes, en la manera d’aconseguir els objectius, i en la capacitat per aconseguir-ho.
Ciutadans de Catalunya es manifesten progressistes i antinacionalistes. El progressisme l’hauríem de definir clarament i distingir el concepte de progrés amb el d’ideologia esquerrana. Sobretot si ens fixem amb alguns noms que li donen suport, i veiem que difícilment els podem titllar d’esquerranosos, ja que alguns d’ells es trobarien molt còmodes a l’extrem dretà del Partit Popular.
Caldrà veure doncs si tot plegat no es queda només en una moguda per interessos personals, amb el suport de totes aquelles persones que no han tingut espai en els partits oficials actuals. Veurem si és una convicció real i amb ànim de servei públic o es tracta d’una estratègia més del senyor Boadella i afins. Vull creure que ho fan convençuts i per això tenen els mateixos drets que els que defensen la independència catalana. Convindrà analitzar si la seva actitud és de rivals demòcrates o bé si només volen entrar per foragitar a qualsevol que defensi Catalunya al marge d’Espanya, i anul·lar els seus drets. És important que els ciutadans no ens deixem portar per les paraules i tinguem la paciència de veure les formes, les actituds. Estem en un moment important per Catalunya, i també delicat. Si errem la jugada ens pot costar molt car novament.
Celebro que, al marge de la seva ideologia política, es tracti d’una iniciativa per posar en marxa un partit polític, dins el context democràtic, i no es quedi amb un manifest més, d’aquells que sovint podem llegir i que es queden en això i no fan cap esforç per participar en la vida pública i contribuir al progrés econòmic i social del nostre país. Desitjaria que aquest nou partit polític, si s’acaba constituint, no caigués en el vici, com li ha passat al Partit Popular, d’utilitzar qualsevol estratègia sigui políticament correcta o no, sigui ètica o no, per desgastar el govern i aconseguir el timó de la nau que, si no vigilen, poden fer naufragar fàcilment.
Arran d’aquesta notícia he navegat per internet i he arribat a la pàgina d’un altre partit polític: “Plataforma per Catalunya”. He llegit el seu decàleg i no hi he trobat res que em molestés excepte quan parla d'immigració, delinqüència, terrorisme, que ho posen tot al mateix sac i se’ls hi veu el llautó. Els altres punts els podria subscriure fàcilment tothom per la seva evidència. El problema està en la priorització dels temes, en la manera d’aconseguir els objectius, i en la capacitat per aconseguir-ho.
Ciutadans de Catalunya es manifesten progressistes i antinacionalistes. El progressisme l’hauríem de definir clarament i distingir el concepte de progrés amb el d’ideologia esquerrana. Sobretot si ens fixem amb alguns noms que li donen suport, i veiem que difícilment els podem titllar d’esquerranosos, ja que alguns d’ells es trobarien molt còmodes a l’extrem dretà del Partit Popular.
Caldrà veure doncs si tot plegat no es queda només en una moguda per interessos personals, amb el suport de totes aquelles persones que no han tingut espai en els partits oficials actuals. Veurem si és una convicció real i amb ànim de servei públic o es tracta d’una estratègia més del senyor Boadella i afins. Vull creure que ho fan convençuts i per això tenen els mateixos drets que els que defensen la independència catalana. Convindrà analitzar si la seva actitud és de rivals demòcrates o bé si només volen entrar per foragitar a qualsevol que defensi Catalunya al marge d’Espanya, i anul·lar els seus drets. És important que els ciutadans no ens deixem portar per les paraules i tinguem la paciència de veure les formes, les actituds. Estem en un moment important per Catalunya, i també delicat. Si errem la jugada ens pot costar molt car novament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada