Catalunya i Espanya continuen anant de remolc dels països motors d’Europa. Els quaranta anys de dictadura de ben segur que han fet que seguim les petjades de països com França, Alemanya, Anglaterra... amb uns quants anys endarrerits. Això que d’entrada ens hauria d’amoïnar, ens hauria de servir de perspectiva per no caure en els mateixos paranys i errors.
L’allau d’immigració a França, amb les dificultats per assimilar-los i evitar problemes de convivència i d’integració dels nouvinguts, no va servir perquè Espanya es preparés per quan arribés el seu torn. Tothom podia pensar que tard o d’hora passaria al nostre país, però no es va fer res i hem caigut en els mateixos errors.
Ara França acaba de viure una experiència molt dura i amarga, i sembla que finalment n’han donat la culpa a l’absència d’una política social que evités la creació de bosses de pobresa de les quals molta gent no té cap possibilitat de sortir-ne. L’Estat espanyol, amb vuit anys de govern del Partit Popular, ha desenvolupat una política d’esquena a la realitat social, i ha dissenyat un model fals de benestar i progrés. Amb el canvi de govern i l’entrada d’un partit que es defineix com d’esquerres i progressistes, voldríem veure un canvi de política social per reduir el nombre de ciutadans a l’ombra de la pobresa.
Catalunya també va canviar de govern i també s’ha definit d’esquerres i progressista. Cal una aposta forta per igualar els drets de tota la ciutadania i fer fora la injustícia que permet que a la nostra societat hi hagi persones que no tenen prou recursos per sobreviure. La ciutadania també hi hem de col·laborar. Massa sovint dóna la impressió que ens fixem en detalls i superficialitats i enganyem als nostres polítics que persegueixen satisfer les voluntats de qui els escull.
No podem renunciar als nostres drets de catalans; de comptar amb un Estatut més just i també solidari; de protegir la nostra llengua i la nostra cultura, però no podem oblidar que per sobre de tot hi ha la vida i aquesta ha de ser digna. Mentre això no passi al nostre voltant, a la nostra nació, tot el demés és secundari. Si aconseguir l’Estatut que va aprovar el Parlament, amb les millores de finançament que pot suposar, no serveix per eradicar la pobresa i eliminar la injustícia a casa nostra, tot l’esforç no haurà servit per res. No voldria veure com d’aquí a uns quants anys es produeixen a casa nostra fenòmens com els de França, motivats per la mateixa causa.
L’allau d’immigració a França, amb les dificultats per assimilar-los i evitar problemes de convivència i d’integració dels nouvinguts, no va servir perquè Espanya es preparés per quan arribés el seu torn. Tothom podia pensar que tard o d’hora passaria al nostre país, però no es va fer res i hem caigut en els mateixos errors.
Ara França acaba de viure una experiència molt dura i amarga, i sembla que finalment n’han donat la culpa a l’absència d’una política social que evités la creació de bosses de pobresa de les quals molta gent no té cap possibilitat de sortir-ne. L’Estat espanyol, amb vuit anys de govern del Partit Popular, ha desenvolupat una política d’esquena a la realitat social, i ha dissenyat un model fals de benestar i progrés. Amb el canvi de govern i l’entrada d’un partit que es defineix com d’esquerres i progressistes, voldríem veure un canvi de política social per reduir el nombre de ciutadans a l’ombra de la pobresa.
Catalunya també va canviar de govern i també s’ha definit d’esquerres i progressista. Cal una aposta forta per igualar els drets de tota la ciutadania i fer fora la injustícia que permet que a la nostra societat hi hagi persones que no tenen prou recursos per sobreviure. La ciutadania també hi hem de col·laborar. Massa sovint dóna la impressió que ens fixem en detalls i superficialitats i enganyem als nostres polítics que persegueixen satisfer les voluntats de qui els escull.
No podem renunciar als nostres drets de catalans; de comptar amb un Estatut més just i també solidari; de protegir la nostra llengua i la nostra cultura, però no podem oblidar que per sobre de tot hi ha la vida i aquesta ha de ser digna. Mentre això no passi al nostre voltant, a la nostra nació, tot el demés és secundari. Si aconseguir l’Estatut que va aprovar el Parlament, amb les millores de finançament que pot suposar, no serveix per eradicar la pobresa i eliminar la injustícia a casa nostra, tot l’esforç no haurà servit per res. No voldria veure com d’aquí a uns quants anys es produeixen a casa nostra fenòmens com els de França, motivats per la mateixa causa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada